Amb motiu de l’1 de maig, Dia Internacional de les Treballadores, volem mostrar tres casos reals de vulneracions laborals i lluites sindicals que es duen a terme al sector tèxtil, mostra de la força de la Revolució Sense Patró a l’Índia, el Marroc o l’Europa de l’Est.
Avui, exigim el treball digne aquí i arreu, però sobretot donem veu a les 80 milions de treballadores (la majoria, dones) del tèxtil i la confecció que pateixen violències de tot tipus al seu entorn laboral. Davant d’aquesta situació, reivindiquem la importància de la llibertat d’associació perquè les treballadores puguin organitzar-se i lluitar pels seus drets.
El desmantellament de fàbriques sense informar a les treballadores és una pràctica habitual a la indústria tèxtil. Al Marroc, les empreses concedeixen dies de vacances a tota la plantilla i, quan les treballadores tornen, les fàbriques han tancat sense pagar indemnitzacions ni les pagues corresponents. Davant d’aquestes pràctiques, les treballadores organitzades munten guàrdies davant de les fàbriques perquè no s’emportin la maquinària com a mitjà per exigir que se’ls pagui allò que els pertoca.
A l’Europa de l’Est, les fàbriques tèxtils no disposen de les mesures de seguretat adequades per garantir que les treballadores no posin la seva salut en risc, sobretot per l’exposició a productes tòxics com els que s’utilitzen en la tècnica sandblasting per desgastar els pantalons texans. D’altra banda, la manca de llibertat sindical no les permet organitzar-se per obtenir millores en aquest àmbit ni reclamar conjuntament un salari digne, ja que formar part d’un sindicat pot significar perdre la feina o patir més pressió per part dels caps.
