La confecció de roba i calçat és un element fonamental de l’economia cambodjana, ja que dóna feina a més de 300.000 persones, majoritàriament dones. L’any passat les exportacions de peces de vestir i calçat van augmentar en un 25%, arribant a constituir el 85% de les exportacions totals. El creixement econòmic que generen la indústria de la confecció i del calçat no va acompanyat, però, d’un desenvolupament a nivell social i pel que fa als drets de les treballadores.
El salari mínim a Cambodja és l’equivalent a tan sols US$61 al més, mentre que grups de drets humans asseguren que hauria de ser almenys de US$100 per tal que les treballadores poguessin satisfer les seves necessitats bàsiques i no posessin en perill la seva salut. A causa dels salaris baixos, les empleades es veuen obligades treballar de 10 a 13 hores al dia per aconseguir els diners que necessiten per a les seves famílies. Les llargues jornades de treball sumades als fums emesos per les substàncies químiques, la mala ventilació, la malnutrició i l’estrès són els causants de la contracció de malalties per part de les treballadores.
Un informe de l’Organització Internacional del Treball (OIT) afirma que almenys 11 indústries de la confecció van registrar més de 1.500 desmais i defalliments durant les hores de treball en el darrer any. Més de 300 treballadores han donat testimoni d’aquests incidents i de les condicions de vida resultants dels baixos salaris davant del Tribunal Popular.
El Tribunal Popular ha estat convocat a petició de l’Asia Floor Wage Cambodia (AFW-C), una coalició d’activistes laborals i sindicats activa arreu de la regió, i ha estat recolzat per la Campanya Roba Neta i la el grup britànic Labour Behind the Label, amb la intenció de buscar una alternativa menys conflictiva que les vagues i les seves conseqüències que pugui donar a conèixer i acabar amb aquesta situació després que 1.000 dirigents sindicals fossin acomiadats per les vagues per a uns salaris i condicions de treball dignes que van involucrar a 200.000 treballadores l’any passat.
La comissió s’ha reunit amb l’objectiu de conèixer les demandes de la mà d’obra i les proves dels experts, i emetre una opinió i recomanacions fomentades i informades, tot i que no vinculants, en la qüestió de les condicions dignes de treball en la indústria tèxtil cambodjana. Després de les investigacions ha conclòs que les condicions de treball són una violació dels Drets Humans i que el salari mínim de US$61 mensuals és insuficient.
Així doncs, el Tribunal Popular per al salari digne com a dret fonamental per a les treballadores de la confecció de Cambodja ha emès un seguit de recomanacions a diversos nivells:
1. Al Govern Reial de Cambodja:
Desenvolupar més extensa i detalladament els marcs jurídics tant internacionals com nacionals, de manera que ens ells s’especifiqui clarament el “dret a un salari digne mínim”, amb normes precises i mètodes de càlcul salarial. També cal que el Govern prengui mesures urgents per tal d’assegurar una plena llibertat sindical i establir un projecte pilot per garantir l’habitatge als treballadors i treballadores més vulnerables. A un nivell més global, el Govern ha d’emprendre àmplies investigacions independents i establir unes bases fermes per atribuir responsabilitats, garantir la seguretat i, al mateix temps, reparar la reputació de la indústria tèxtil cambodjana de cara a la comunitat internacional, i així poder aprofitar el pes que estan adquirint la indústria de la confecció i la inversió de la Xina i la regió del Sud-est asiàtic a nivell mundial per fer front col·lectivament amb altres governs a la disminució de salaris reals que suposa la cadena de subministrament global.
2. Als sindicats, federacions i ONGs del Treball
Sindicats i federacions haurien d’adoptar el concepte de salari digne com a part de la seva estratègia de negociació i com a objectiu polític i dotar-se de les eines necessàries per preservar l’evidència d’abusos o violacions davant la llei. A més, també cal que augmentin la proporció de treballadores de la confecció entre els càrrecs de lideratge i funcions representatives, han d’adoptar un sistema de representació pels aspectes relatius a la salut i la seguretat, han d’unir esforços per construir un veritable poder de negociació col·lectiva i han de buscar maneres per poder oferir baixes taxes d’interès (plans de micro-crèdit) i fàcil accés a préstecs de curt termini. Al mateix temps, però, han de posar més èmfasi en la importància de pressionar als compradors per unes normes de treball dignes i augments salarials, la qual cosa es traduirà en beneficis mutus per a empleats i empresaris, millorant les condicions de treball i la productivitat.
3. A les empreses transnacionals (marques i firmes) i a altres actors internacionals.
Els mecanismes de supervisió de compliment i la revisió dels nivells salarials han d’estar adequadament finançades i concordar amb el que dicta la llei i el govern. Ara bé, cal anar més enllà de les “bones intencions”, codis de conducta i altres normes i reconèixer i donar prioritat als Drets Humans en els llocs de treball així com en les seves polítiques de preus i adquisicions, de manera que es comprometin a l’establiment obligatori d’un salari mínim digne a tots els nivells i sectors de la cadena de subministrament.
4. A les Nacions Unides, altres parts interessades i consumidors.
Tan aviat com es pugui cal una verificació per part dels enviats de les NNUU a Cambodja del compliment i compromís de la indústria de la confecció amb els drets establerts en diferents àmbits: empreses i Drets Humans (salari mínim), llibertat d’expressió i llibertat sindical. Per la seva banda, l’OIT hauria d’adoptar el salari digne com un element clau en la seva tasca de promoció del treball decent i millors empreses, i donar prioritat a l’impuls d’aquest concepte de salari digne a les indústries amb retribucions per sota els mínims. De la mateixa manera, és imprescindible que els grups de dones es promoguin a nivell local, regional i internacional per a la millor protecció dels drets de les treballadores en la indústria de la confecció i cal que els consumidors donin suport als esforços globals dels sindicats i altres organitzadors de treballadors i treballadores i ONGs, com ara la Campanya Roba Neta.
