Aquest any, una vegada més, centenars de milers d’homes, dones i nens a Uzbekistan s’han vist obligats a treballar a la collita del cotó. Al voltant del 90 per cent del cotó uzbek es cull a mà, i aproximadament la meitat de tot el cotó és recollit per nens explotats.
Si el treball forçat s’utilitza per conrear i collir cotó en molts països, Uzbekistan és l’únic país on és el govern qui organitza aquesta pràctica dins les seues polítiques oficials. Sovint les escoles es tanquen durant les sembres i les collites perquè els nens puguen treballar els camps. L’explotació a la industria del cotó no afecta sols als nens, els adults solen ser obligats a treballar al camp sense compensació i amenaçats de perdre el seu lloc de feina si no col.laboren. El Govern guanya al voltant d’un bilió de dòlars per la venda del cotó. Cap dels guanys es retornen als agricultors o les comunitats locals.
Aquesta nova forma d’esclavitud no és un secret per a les marques de roba, i moltes d’elles ja s’han compromet a negar-se a comprar cotó fet a Uzbekistan. Però malgrat els acords de compromís, la multinacional H&M es nega a prendre mesures que garanteixin que cap empresa en la seua cadena de subministrament fa servir aquest cotó. El que és pitjor, H&M segons ha informat, té com a proveïdor a Daewoo Internacional, una empresa sud-coreana que ha declarat obertament fer servir el cotó uzbek.
El conglomerat coreà Daewoo International disposa de tres grans instal·lacions de processament de cotó a Uzbekistan. L’empresa sud-coreana processa cotó a tot el món i ven filats de cotó i roba a les principals companyies transnacionals, per tant és difícil saber quins productes de Daewoo estan contaminats amb l’esclavitud moderna. L’única opció per tant és que les empreses es neguen a comprar res de Daewoo i que exigeixen als seus proveïdors la prohibició d’aquest cotó.
En el cas d’H&M es va comprometre a no comprar cotó d’Uzbekistan i neguen comprar roba de Daewoo, però Daewoo ha informat a la premsa de Corea del Sud que ven a la companyia de roba sueca. A més la marca ha rebutjar la sol·licitud de l’organització no guvernamental Anti-Slavery, responsable de la campanya Crims del Cotó, de posar per escrit la prohibició del cotó uzbek als seus contractes desentenent la seua responsabilitat amb tota la cadena de subministrament.
Més informació: http://www.antislavery.org/english/campaigns/cottoncrimes/default.aspx