Homenatge a les obreres del tèxtil a Catalunya

05/març/2013 | Notícies

https://mail-attachment.googleusercontent.com/attachment/u/0/?ui=2&ik=feae76d641&view=att&th=13d34c73b5b219ea&attid=0.4&disp=inline&safe=1&zw&saduie=AG9B_P8ruCFUgpqpPHhmPVR5I5Tf&sadet=1362485198928&sads=qvTphC6SkXotm4jmcywNqP_7UjM

Desde principis del SXVIII les indústries van començar a instal•lar-se enmig dels horts, convents i cases gremials, a la zona del Raval, amb una predominança del sector tèxtil. L’any 1829, segons el padró de fabricants, al raval hi havia 74 fàbriques tèxtils, 2443 telers i 657 màquines de filar.

Des dels seus inicis el sector del tèxtil s’ha caracteritzat per tenir un volum elevat de mà d’obra femenina. Arrel de la implantació de les màquines selfactines mogudes per la força de vapor, al voltant de 1830, va fer augmentar la mà d’obra femenina en el tèxtil en detriment de la mà d’obra masculina, ja que en aquell moment ja no feia falta força física per a moure la maquinaria i els sous masculins eren molt més elevats. Per exemple segons l’ajuntament de Barcelona, l’any 1905, el 80,2% de les treballadores del tèxtil eren nens i dones.

La dona treballadora a més a més de realitzar la totalitat de les feines de la llar i de cura, treballava fora de la llar i en unes condicions molt més precàries que l’home treballador. A l’inici de l’associacionisme obrer la dona tenia vetada la participació. Fins i tot en la celebració del primer congrés Obrer Espanyol (Barcelona 1870), es declarava que el treball femení a la indústria representava una amenaça i un afebliment per a l’obrerisme organitzat. No és fins l’any 1911 que el sindicat La Constància de l’art fabril, canvia el seu reglament perquè puguin participar dones i nens.

Tot i que a nivell organitzatiu la figura de la dona esta constantment invisibilitzada, durant les vagues, les dones i nens constituïen el gruix dels piquets que es reunien en les proximitats de les fàbriques, apedregaven als esquirols i els i tallaven les trenes a les esquiroles.

Les dones van tenir un paper molt actiu en les diferents lluites per a millorar els drets laborals, com per exemple a la vaga general de 1855 on exigien el dret a associar-se o el primer de Maig de 1891, per no oblidar el paper central de la dona durant la Setmana Tràgica.

Però la mobilització més important en relació a la situació del treball femení en el sector tèxtil va ser la vaga general de juliol-setembre de 1913, aquesta vaga declarada pel sindicat La Constància del Clot i impulsada principalment per les dones, denunciava l’incompliment de la llei de 1900 que regulava el salari i els horaris del treball femení i infantil. La vaga va finalitzar el 15 de setembre desprès que s’extenguessi per tota Catalunya i finalment s’acomplissin els acords de millora de les condicions de treball.

Son moltes les dones que van participar en aquestes lluites, però ens semblava interessant ressaltar algunes d’elles. Com per exemple…

Balbina Pi (Sant Boi de Llobregat (Barcelona), 1896- Perpignan (França), 24 de juliol de 1973). Obrera tèxtil, va participar activament en la vaga de 1913. El 1917 es va afiliar al sindicat Fabril i tèxtil de la CNT i aquell mateix any va ser nombrada delegada de la federació local de Sabadell. Al gener de 1918 va ser molt activa durant la vaga contra la pujada dels preus. Va fer d’oradora amb altres companyes, fent gires propagandístiques per Catalunya, amb la finalitat de què la dona s’impliques amb el moviment sindical.

Roser Dulcet (Vilanova la Geltrú 1881- Carcassona 1968). Obrera teixidora i anarcosindicalista. Estudià amb Teresa Mañé i s’inicia a les lluites sindicals quan encara era molt jove. El 1910 va haver de fugir de Vilanova i la Geltrú arran del pacte de fam que els patrons locals van imposar sobre ella i el seu company. El 1913, amb la seva germana Encarnació, teixidora com ella, van destacar en el conflicte del tèxtil encapçalats per la federació obrera Sabadellenca. Amb la seva germana, va defensar la mobilització de les dones obreres i va participaren la vaga del tèxtil de l’estiu de 1913, al finalitzar aquesta va ser detinguda amb la seva germana i va marxar a l’exili francès.

Libertad Ródenas i Dominguez (Chera (València) 23 setembre de 1893 — Mèxic 19 gener 1970) Militant anarcosindicalista i anarcofeminista. Va ser una gran oradora de mítings i activa militant sindicalista. L’any 1918 es va instal•lar a Barcelona, amb la seva família, on va formar part del sindicat tèxtil de la CNT.

Per més el informació: El proper Dissabte 9 de Març emmarcat dins de les jornades feministes autònomes Se va armar la gorda, tindrà lloc la I Ruta Herstòrica. La ruta recorrerà el barri del Raval recordant les diferents lluites que han tingut lloc als seus carrers amb una visió de gènere, entre altres les obreres del tèxtil catalanes que es varen enfrontar a les fàbriques i els carrers pels nostres drets.

Ruta Herstòrica
Lloc: GATA GORDA DE LA RAMBLA DEL RAVAL, <M> L3 Drassanes
Hora: 17:00

També et pot interessar

Pin It on Pinterest

Share This