Albert Sales i Campos
Coordinador de la Campanya Roba Neta a SETEM-Catalunya
El Nadal de l’any 2003 algú em va regalar un llibre que s’havia publicat aquell mateix estiu, provocant que fos una més de les moltes persones impressionades per les històries i el rigor de El Llibre Negre de les Marques. De totes les “disfuncions” del sistema que s’expliquen en aquest volum, les que em van impactar més van ser les relacionades amb l’explotació laboral de les treballadores i els treballadors que fabriquen joguines a Àsia. Suposo que les dates, amb totes aquelles caixes de coloraines al costat dels contenidors d’escombraries i nens i nenes amb joguines noves anant d’una casa a l’altra, van fer que estigués més atent a uns capítols que d’altres.
Publicacions com aquesta i la tasca continuada de campanyes internacionals i moviments de treballadores i de treballadors d’arreu del món han obligat a les grans firmes internacionals a respondre davant la opinió pública de les acusacions per pràctiques abusives envers als obrers i obreres i, en ocasions, d’explotació infantil. A aquestes alçades, a cap empresa transnacional que tingui una cadena de subministrament deslocalitzada li manca un departament de Responsabilitat Social Empresarial encarregat de mostrar a la societat com de preocupada està la firma per les persones que, en els països pobres, “troben una sortida a la misèria” treballant en fàbriques i tallers per a l’exportació.
Si bé és cert que moltes persones troben feina – moltes hores de feina- fabricant les tones i tones de productes innecessaris que alimenten la maquinària del consum, no és cert que aquestes surtin de la pobresa. Aquest desembre l’organització xinesa SACOM publica un informe sobre dues grans factories de joguines que produeixen per grans marques internacionals, entre les quals trobem l’omnipresent Disney. El document posa de manifest que tenir una feina no garanteix cap mena de benestar més enllà de la mera supervivència.
A les fàbriques analitzades, Tianyu Toys Factory i Wai Shing Factory, es denuncia l’acumulació desmesurada d’hores extraordinàries – amb torns de fins a 28 hores en moments de puntes de feina i jornades que sistemàticament superen les 11 hores diàries- , retards en el pagament dels salaris de fins a 45 dies, salaris miserables, instal·lacions i dormitoris insalubres, i pressions i amenaces per qualsevol que aixequi la veu.
Si algú pensa que es tracta de casos aïllats, res més lluny de la realitat. De fet les fàbriques analitzades a l’informe de SACOM han estat certificades per l’International Council of Toy Industries’ (ICTI) CARE Process, que “garanteix” que els centres de treball compleixen amb les normes establertes en el codi de conducta laboral adoptat per la industria internacional de les joguines.
És hora de les preguntes. Cal que els nostres infants visquin envoltats de joguines amb les que no tindran temps de jugar? És necessari que aquestes joguines viatgin per tot el món abans d’arribar a les nostres llars? Perquè les obreres xineses han d’estalviar dos mesos per comprar que elles mateixes fabriquen? Així podria continuar omplint fulls fins el dia de Reis però de ben segur que cadascú té les seves preguntes i que entre tots i totes podem començar a construir respostes.
L’informe Exploitations of Toy Factory Workers at the Bottom of Global Supply Chain a http://sacom.hk/wp-content/uploads/2009/12/toy-report_final-version.pdf.
