Les cosidores del calcer d’Alacant, constituïdes formalment com associació l’any 2018, continuen denunciant la difícil situació que fa anys pateixen i que s’ha agreujat durant la crisi de la Covid-19.
Segons explica Mabel Manzano, vocal de l’Associació, a Roba Neta, només un 6 % de les treballadores han pogut treballar durant aquests mesos de pandèmia: “la majoria de companyes que tenien treball l’han perdut, i com que no tenien contracte domiciliari, no s’han pogut acollir a cap ERTO”. A l’inici de la crisi, moltes treballadores es van oferir per cosir bates i mascaretes de forma gratuïta. Actualment, segueixen treballant en la confecció d’aquest material sanitari sense contracte, a preus ridículs i llargues jornades de treball.
Segons l’associació de cosidores, la previsió no és bona, han tancat moltes fàbriques, i per tant, també molts tallers de confecció. Les treballadores que es poden acollir a alguna ajuda social, (que són poques) poden anar subsistint i les que no, han de demanar ajuda a les seves famílies. Les cosidores que han demanat l’Ingrés Mínim Vital (IMV) o encara no les han contestades, o els hi ha estat denegat l’ajut. Diuen que tampoc tenen resposta de la Seguretat Social.
L’Associació segueix en peu de lluita per explicar la seva situació a les administracions: durant aquests darrers mesos s’han reunit amb l’ajuntament de València, i el passat 15 de setembre amb COOO (fotografia).
Més informació:
. Article Roba Neta sobre l’Associació 21 febrer 2020
https://robaneta.org/les-cosidores-del-calcer-dalacant-en-lluita/
. Cosidores del calcer (Aparadoras de Elche) a xarxes (Facebook)
