NOU INFORME DE LA CAMPANYA ROBA NETA DE SETEM CATALUNYA.
Cara neta, mans brutes: darrere la vitrina, les empreses del tèxtil paguen nombroses auditories que els permeten ignorar els drets laborals. Així podríem resumir els resultats de l’últim estudi sobre auditories i certificació social que ha publicat la Campanya Roba Neta de SETEM Catalunya, elaborat per la Clean Clothes Campaign (CCC) i titulat El Tapavergonyes de la Moda, on s’exposen evidències i casos concrets de les mancances i buits dels processos d’auditoria de les fàbriques tèxtils. Les grans firmes, que obtenen ingressos milionaris, haurien de garantir, acreditar i certificar la responsabilitat social empresarial a la indústria tèxtil, un dels sectors productius més importants del mercat global.
Davant el fracàs globalitzat d’aquests mecanismes ètics de vigilància, els informes emesos per les firmes d’auditoria europees, nord-americanes i asiàtiques confirmen, una vegada més, el perill que representen les auditories en què les empreses són jutge i part.
Les auditories socials han generat decepció tant en els consumidors i organitzacions d’activistes pels drets laborals, com en les associacions i sindicats. Tots demanen a les marques, fabricants i administracions públiques que assumeixin la seva responsabilitat i control normatiu a l’interior de les cadenes de subministrament tèxtil (drets socials, laborals i ambientals). Exigeixen que les auditories actuïn sobre la base de les clàusules i codis ètics definits per l’OIT, la ONU, l’OCDE i tots els marcs jurídics que s’estableixen per a la defensa de les treballadores sobre les jornades laborals, salaris, seguretat laboral, assetjament sexual a les dones, drets per la negociació col·lectiva i organització sindical, treball infantil, treball forçós, abusos físics i sexuals, estafes, deutes per impagament de la seguretat social, a més d’una sèrie d’incompliments d’indemnitzacions, com drets de reparació i compensació.
Els milionaris pagaments a les firmes d’auditoria, acreditació i certificació generen desconfiança. Els treballs s’han portat a terme amb metodologies inadequades i amb informacions difícilment verificables, sense consultar les mateixes persones treballadores. En definitiva, es comptabilitzen més de 200 exemples documentats d’errors d’auditoria, que demostren que la indústria ha fracassat en els compromisos de DDHH/Ambientals i només ha volgut garantir i protegir la imatge i reputació de les marques i els seus models de negoci.
Aquests exemples demostren que la voluntat no serveix de res si no hi ha un marc legal global de deguda diligència. Les principals raons d’aquesta desigual relació entre compradors i proveïdors es produeix a partir d’una gran estructura competitiva de les cadenes de subministrament mundials que donen tot el poder als compradors –marques– generant entre els proveïdors –fabricants/països productors– tota la pressió per costos més baixos a força de reduir salaris i seguretat laboral, i per tant, augmentant les condicions d’esclavatge i d’explotació laboral.
Des de finals dels anys noranta, representants d’organismes internacionals com l’ONU, l’OIT, l’OCDE i parlamentaris dels països que representen els mercats globals, van començar a pactar i ser signataris dels principis rectors, acords i marcs legals amb caràcter constitucional que han de garantir la prevenció, sanció i reparació dels Drets Humans que hagin estat vulnerats, comprometent-se així amb la ciutadania per assegurar un comportament empresarial i financer responsable en els processos d’extracció, fabricació, producció i distribució entre el nord i el sud global.
No és la primera vegada que hi ha un pronunciament crític davant les auditories socials per part de la CCC, sindicats i organitzacions que lluiten pels drets laborals al sector tèxtil. Fa anys es van pronunciar amb un posicionament contundent (veieu Posicionament CRN 2016) on es demanaven algunes revisions respecte a la “certificació de productes tèxtils” i correcció d’incongruències entre les normatives, procediments i aplicació d’aquestes pràctiques empresarials i els marcs reguladors globals dels drets laborals al sector tèxtil, especificats en un altre document d’aquesta indústria que la CCC va publicar l’any 2017, explicant els tres principis bàsics de la responsabilitat empresarial: el compromís amb la norma, la deguda diligència en Drets Humans i la compensació econòmica ( podeu consultar-ho a l’enllaç deguda diligencia sector tèxtil).
CONCLUSIONS DE L’INFORME
. L’informe evidència que el sistema dominant actual d’auditoria social, controlada per la indústria, no constitueix diligència deguda:
“Hi ha un llarg i mortífer historial d’iniciatives de compliment social i auditors que no han sabut identificar correctament riscs sectorials o geogràfics ben coneguts i molt freqüents en les seves avaluacions.
Per exemple, en el cas de la seguretat contra incendis i d’edificis al sud d’Àsia, sovint s’han passat per alt riscos ben documentats, i les iniciatives i els auditors s’han cenyit als perímetres d’un determinat codi de conducta (sigui proposat per ells mateixos o el que el client els ha indicat). En la demanda col·lectiva contra Bureau Veritas després de l’esfondrament del Rana Plaza, l’empresa va manifestar que la seguretat contra incendis i d’edificis simplement no figurava a l’encàrrec que havia rebut de Loblaws,323 tot i que, atès l’historial d’ensorraments d’edificis a Bangladesh, això hauria d’haver format part de la diligència deguda en Drets Humans.”
. Els governs (en l’àmbit supranacional) haurien de promulgar normatives sobre deguda diligència obligatòria amb poder sancionador i reparador, i aquesta normativa hauria de ser obligatòriament transparent: la informació de la cadena de subministrament ha de ser de domini públic, incloent-hi dades, noms de les fàbriques i nombre de treballadores; les treballadores i les seves representants han de tenir un paper protagonista. iEl procés ha de ser sensible al gènere; entre altres aspectes definits pel sector.
. Les marques han de desenvolupar processos sòlids i transparents en la seva cadena de subministrament assegurant condicions sense riscos ni violacions als Drets Humans, fer un seguiment i informar dels avanços, analitzar les causes de les vulneracions i evitar que els preus, compres i abastiments contribueixin a l’explotació; pagar un preu just per als productes, negociar a l’alta o buscar altres incentius financers que permetin als proveïdors fer-se càrrec dels costos addicionals perquè es pugui assumir el pagament d’un sou raonable, alhora que han de tenir en compte els costos d’una correcta reparació de vulneracions de drets laborals.
. Les empreses han de treballar perquè les auditories siguin neutrals i han d’assegurar-se que hi participen les treballadores de les fàbriques. Els informes d’auditoria s’han de fer amb la màxima transparència.
. Els proveïdors han de permetre l’accés il·limitat dels inspectors independents a les instal·lacions, sense avís previ, garantint que la direcció no interfereixi en el procés de selecció de les treballadores per realitzar entrevistes i que es respecti la confidencialitat.
. S’ha d’exigir la publicació dels informes de progrés i de tancament, així com els plans correctius vinculats a les respectives fàbriques, actualitzant constantment aquesta informació. També han de comunicar els resultats als organismes nacionals d’inspecció del treball a fi de permetre un seguiment públic, i crear mecanismes de reclamació segurs, transparents i sense riscos per a les treballadores.
. Els inversors han d’exigir a les marques processos sòlids de diligència deguda que incloguin polítiques i avaluacions de fàbriques, supeditar inversions a processos d’auditoria transparents i exigir a les marques que signin i apliquin normes de transparència i que publiquin els informes d’auditoria, plans de correcció, queixes i progrés.
. Els governs dels països/regions d’origen han de promulgar i enfortir la legislació en matèria de deguda diligencia i drets humans que responsabilitzi les marques, entitats d’auditoria i compliment social de les vulneracions dels drets dels treballadors a la cadena de subministraments internacional, d’acord amb els principis rectors de l’ONU sobre drets i empresa. S’ha d’exigir a les empreses auditores informació pública de les seves activitats d’inspecció, seguiment i monitoratge i crear mecanismes de governança que estableixi la responsabilitat de les marques, auditors i certificadors.
. Els governs dels països productors han d’exigir a les entitats d’auditoria i de compliment social que actuïn al seu territori que publiquin informes d’auditoria i de les incidències de vulneracions laborals; ratificar la Convenció d’Inspecció Laboral 81 de l’OIT i transposar-la a la seva pròpia legislació, enfortir els cossos d’inspectors locals i nacionals mitjançant la formació i la incorporació de tècniques i mètodes d’auditoria social i centrar-se especialment en les inspeccions preventives i periòdiques. Han de posar fi als ajuts per certificar fàbriques i invertir recursos en inspeccions públiques adequades, independents i eficaces.
. Les polítiques de contractació pública han d’incloure una sòlida diligència deguda, criteris per al seguiment de les condicions laborals en els proveïdors, recursos per a un seguiment independent dels proveïdors i transparència en la comunicació.
RESUM DE L’INFORME
. El sistema voluntari d’auditoria i certificació social, controlat per la indústria, esdevé un negoci multimilionari en si mateix. Aquest sistema el conformen milers d’auditors, formadors i gestors, i cada any emet desenes de milers d’informes d’auditoria i certificats de compliment a clients que els paguen per a això: fabricants i marques.
. El sector manté un gran secret sobre els informes d’auditoria. Això no obstant, investigadors i activistes han aconseguit reunir un nombre considerable de proves contrastades que demostren que les auditories socials controlades per la indústria no només són ineficaces per detectar, denunciar i corregir les vulneracions de drets laborals a les cadenes de subministrament de la roba, sinó que fins i tot poden empitjorar unes condicions laborals ja de per si perilloses, i obstruir o retardar mesures correctives més creïbles i efectives.
. Com que es basen en metodologies inadequades que produeixen resultats defectuosos, no verificables, aquestes auditories creen falses expectatives respecte a la seguretat dels treballadors i distreuen l’atenció quant als mecanismes subjacents i als desequilibris de poder (pressió per preus, terminis, condicions de pagament, etc.) presents a les cadenes de subministrament de les marques i que sovint propicien vulneracions en comptes de prevenir-les o pal·liar-les.
. Aquest informe vol contribuir a entendre millor com funciona el sector de l’auditoria i el compliment social controlat per la indústria.
Veieu l’informe complet a: http://www.setem.org/setem_ftp/catalunya/Informe_Auditoria_Roba_Neta.pdf
