Milers de treballadores de la indústria tèxtil, es van manifestar el passat 17 de novembre a Bangladesh contra el nou salari mínim. La manifestació va acabar amb durs enfrontaments amb la policia, que va obrir foc, dos treballadors van morir i una trentena de treballadores van resultar ferides. Es van tancar 140 fàbriques.
Aquestes protestes tant intenses es donen després que el BGMEA (organització d’empresari del tèxtil a Bangladesh) amb el suport del Govern, haja ignorat la petició dels sindicat sobre el salari mínim pujant-lo de 3000Takas (28€) a 5.300Takas (50€), quan els col.lectius de treballadores havien situat el salari mínim en 8.000Takas (76€)
Tot i que evidentment, qualsevol augment del salari serà ben rebut, les treballadores de Bangladesh segueixen sent les pitjor pagades del món. 50€ al mes no són suficients per viure dignament, sobre tot amb l’augment de la inflació del país.
D’altra banda, aquest augment dels salaris no s’aplica en absolut: s’aplicarà només entre aquelles treballadores que cobren el sou base. Les treballadores més qualificades no es beneficiaran. A més, alguns empresaris tenen l’oportunitat d’eliminar les primes, incloent les previstes per al transport i els àpats .
El Govern juntament amb empresaris i sindicats oficials, està portant a terme una reforma del sector tèxtil. I tot haver anunciat la legalització dels sindicats, com a part d’un procés d’estabilització del conflicte social, la realitat és que la lluita de classes de les treballadores tèxtils segueix sent en gran mesura intensa, militant i sense mediadors. Sens dubte, continuarà així i probablement desbordarà els límits de les estructures sindicals. Els enfrontaments d’aquests últims dies reflexes, com davant una reforma salarial insuficient, les treballadores han tornat a autoorganitzar-se, prendre els carrers i exigint allò que els pertoca.
La resposta del Govern ha estat un cop més la repressió cap a les manifestants i l’ús de les forces militars i paramilitars al servei dels empresaris. En el procés per assolir el pacte social, les tensions son diverses, i mentre govern, empresaris i sindicats es senten en la taula de negociació, la producció no pot parar i s’ha de garantir el normal funcionament de la major industria del país i per descomptat els beneficis d’empresaris i compradors internacionals.
