Recordem les víctimes de l’esfondrament de l’edifici Rana Plaza de Bangladesh i continuem la lluita pels drets de les treballadores tèxtils durant la pandèmia.

24/abril/2020 | Notícies

El 24 d’abril de 2013, 1134 persones van morir a Bangladesh i milers van resultar ferides en el més gran desastre succeït en una fàbrica tèxtil de la història. Avui, set anys després, recordem les víctimes de l’edifici Rana Plaza i totes les persones afectades per aquesta tragèdia.

 Mentre commemorem aquest tràgic accident, la vida de milions de treballadores segueix en risc. La pandèmia global mundial està perjudicant seriosament la lluita per uns salaris dignes, per la llibertat d’organització i el dret a un lloc de treball segur a Bangladesh.

En una situació de crisi sense precedents per a la indústria de la confecció en què les demandes s’estanquen, les comandes es cancel·len i es posposen, i milions de persones treballadores s’enfronten a la misèria, és de vital importància que la lluita per aconseguir drets laborals a Bangladesh no faci un pas enrere. Quan les cadenes de subministrament tornin a posar-se en marxa després de la pandèmia, caldrà que ho facin tenint en compte el desastre de Rana Plaza i la gran crisi actual. Cal donar pas a una indústria més segura i més justa, regida per un mecanisme vinculant i exigible, i no tornar al sistema de negoci vigent fins ara.

L’Acord de Bangladesh (2013)

Des de maig de 2013, l’Acord de Bangladesh sobre incendis i seguretat en la construcció a Bangladesh, establert en directa resposta a l’esfondrament del Rana Plaza, ha suposat un enorme treball per fer les fàbriques més segures per a més de 2 milions de persones treballadores. L’acord cobreix a més de 1600 fàbriques que han corregit el 91% dels errors de seguretat detectats durant les inspeccions habituals. Al maig de 2019, es va poder resoldre un perllongat conflicte legal sobre el dret de l’Acord a continuar treballant a BanglaDesh, donant per fet que en el curs d’un any l’actuació de les operacions de l’Acord serien reemplaçades per un Consell de Sostenibilitat Nacional (RSC en anglès) amb la partició de l’Associació de Fabricants i Exportadors de Roba de BanglaDesh (BGMEA), que representa els propietaris de fàbriques.

Diverses organitzacions defensores dels drets laborals dins i fora de Bangladesh, inclosa la xarxa internacional Campanya Roba Neta, han manifestat en múltiples ocasions que abans d’aplicar cap nou programa, l’Acord ha d’acabar el seu treball pendent. La RSC només podrà tenir èxit si es basa en un treball fet per l’Acord. Haurien de tenir en compte elements clau del programa actual com la seva transparència, l’exigibilitat -que han de recollir-se en un acord internacional signat per les marques de la confecció- i el compromís de les marques amb termes comercials que possibilitin finançar la reparació de les fàbriques.

 

image 4

Crisi de la Covid-19

Amb la crisi sanitària global de la Covid-19, les negociacions s’han estancat i l’Acord ha hagut de suspendre les seves operacions. La data de començament de l’RSC s’acosta, però segueixen brillant per la seva absència les mesures que garantirien la seva efectivitat a l’hora de protegir els treballadors, inclòs el compromís per part de les marques a assumir uns acords comercials que permetin prendre mesures de reparació. És molt important que el procés que ha de dur un acord internacional legalment vinculant inclogui aquest compromís, i que el treball de l’Acord es completi abans que la RSC comenci a treballar.

Durant aquests últims set anys, nombroses empreses del sector han treballat amb diligència per acabar amb la inseguretat financera per les persones que pateixen accidents laborals a Bangladesh. És molt important garantir que no es retardi la seva implantació. Set anys després del desastre del Rana Plaza, és inadmissible que la mort o les lesions en el lloc de la feina afegeixin encara més misèria i pobresa al dolor de les famílies afectades.

Comandes cancel·lades i tancament de fàbriques

La crisi actual hauria de portar a la creació d’estructures de protecció social fortes, d’acord amb els estàndards de l’OIT relatius a prestacions per malaltia, atur i assegurances mèdiques. El Govern de Bangladesh ha de jugar un paper principal per aconseguir-ho, tot i que es fan necessàries unes cadenes de subministrament que assumeixin també part del cost.

Les comandes cancel·lades i el tancament de fàbriques amenacen el futur de la indústria tèxtil.

Amb la pandèmia, es subratlla l’absència de forts sistemes de seguretat i el desequilibri de control a les cadenes de subministrament actuals. Després d’una desacceleració inicial de la producció provocada per la manca de matèries primeres de la Xina, la indústria ha patit encara més pel fet que els compradors occidentals van cancel·lar les seves comandes i es van negar a fer-ne de noves. La investigació realitzada pel Penn State Center for Global Workers ‘Rights va indicar que a finals de març, gairebé el 50% de les fàbriques havien patit cancel·lació de comandes.

Alguns compradors han revocat la seva decisió i han acordat pagar les comandes que havien encarregat i ja s’estaven produint a conseqüència de la protesta pública. No obstant això, un nombre significatiu de compradors importants de Bangladesh, en particular Arcàdia, Gap, Walmart, Tesco i més, segueixen mantenint-se ferms en la seva decisió i es neguen a pagar i a rebre els treballs encomanats. Aquestes decisions, que en molts casos incompleixen els seus propis contractes,  forcen al fet que siguin les treballadores les qui assumeixin els costos.

Després del 25 de març, quan el govern de Bangladesh va decretar el confinament del país fins al 4 d’abril, moltes fàbriques de roba van tancar i milers de treballadores van haver de tornar als seus pobles per passar el període de confinament amb les seves famílies. No obstant això, com els propietaris no estaven obligats a tancar les seves fàbriques, un nombre significatiu de tallers segueixen funcionant. A la fi del període de tancament obligatori, moltes treballadores han tornat a les seves fàbriques per treballar i poder cobrar els seus salaris de març. Algunes persones han hagut de recórrer gran part del trajecte de tornada a casa a peu o amb mitjans de transport no convencionals perquè el transport públic encara estava sota mesures de tancament. Algunes, a la seva arribada a la feina, se’ls va notificar que el període de baixa es perllongava o fins i tot que estaven acomiadadades, i la majoria se’n va anar sense rebre els seus salaris de març.

“Les treballadores van tornar als seus llocs de treball arriscant la seva seguretat i gastant molts diners pels elevats preus de transport“, va dir Kalpona Akter, presidenta de BanglaDesh Garments and Industrial Workers Federation: “Aquesta decisió dels propietaris de les fàbriques no només posa en risc la vida de les treballadores sinó també la de tots els habitants de Bangladesh.

Des de llavors, algunes fàbriques van decidir reobrir, tot i la prolongació del tancament declarada pel govern, el que va obligar les treballadores a tornar a fer feina sota l’amenaça d’acomiadament o pèrdua dels salaris ja guanyats. A més, BGMEA ha anunciat la intenció d’obrir totes les fàbriques de nou a partir de demà, 25 d’abril.

És molt important que el govern garanteixi la implementació de sistemes per salvaguardar els mitjans de vida de les treballadores, fins i tot de les acomiadades o suspeses, així com que els desemborsaments s’organitzin de manera transparent amb supervisió independent i els propietaris de les fàbriques i els compradors assumeixin la responsabilitat dels pagaments a les treballadores.

Fins ara les marques i els detallistes s’han abstingut d’assumir la responsabilitat de garantir els mitjans de vida de les treballadores o de mitigar el comportament irresponsable dels propietaris de les fàbriques. Per contra, la negativa de marques i detallistes de pagar les comandes i els intents de negociar descomptes han col·locat a moltes fàbriques a posicions financeres precàries i sense els mitjans econòmics suficients per pagar a les seves treballadores els salaris de març i els pròxims mesos. Les marques de roba han de, juntament amb els propietaris de les fàbriques, assumir la responsabilitat de pagar les seves comandes i establir sistemes financers per garantir el pagament total a les treballadores durant la crisi; si no és així, les treballadores quedaran en la misèria i sense seguretat laboral.

Aquesta crisi mostra tràgicament que en els últims set anys s’ha fet molt poc per revertir la dinàmica de poder entre les treballadores i els propietaris de les fàbriques. Les treballadores de les fàbriques de Rana Plaza van entrar a un edifici insegur perquè els seus gerents les van amenaçar de retenir un mes complet els seus salaris.

 Protestes pels sous de les treballadores

La greu situació d’inseguretat, salaris no pagats i acomiadaments han portat les treballadores als carrers. Especialment a partir del 12 d’abril, centenars de treballadores han començat a organitzar manifestacions per exigir el pagament dels seus salaris i la fi dels acomiadaments. Les protestes han continuat, mentre centenars de fàbriques ignoraven una directiva del govern que penalitzava els propietaris de les fàbriques si no pagaven als seus treballadors abans del 16 d’abril, oferint préstecs a les fàbriques que no poguessin pagar els salaris. Les protestes i manifestacions de treballadors segueixen sent habituals aquests dies a Bangladesh.

 

 

#NoOblidem #RanaPlazaMaiMés #RanaPlazaNeverAgain

image 1

Més informació:

www.robaneta.org

https://robaneta.org/covid-19-les-marques-han-dadoptar-mesures-durgencia-per-minimitzar-limpacte-de-la-crisi-en-la-salut-i-la-vida-de-les-treballadores-del-textil/

Quines marques s’han compromés a pagar les seves comandes i quines no (Workers Rights Consortium): https://www.workersrights.org/issues/covid-19/tracker/

– Live blog de la Clean Clothes Campaign amb información actualitzada sobre l’afectació de la COVID-19 a les treballadores tèxtils: https://cleanclothes.org/news/2020/live-blog-on-how-the-coronavirus-influences-workers-in-supply-chains

-Llista de demandes a curt termini en defensa de les treballadores de la cadena de subministrament global https://ropalimpia.org/noticias/covid-19-demandas-a-corto-plazo-en-defensa-de-las-trabajadoras-de-la-confeccion-en-la-cadena-de-suministro-global/

 

També et pot interessar

Dotzè aniversari de l’incendi de la fàbrica Ali Enterprises

Dotzè aniversari de l’incendi de la fàbrica Ali Enterprises

L'11 de setembre de 2012 la fàbrica Ali Enterprises (Karachi, Pakistan) va ardir amb centenars de persones atrapades al seu interior.
Més de 250 persones van morir en l'incendi més mortífer de la indústria de la confecció.
En aquest dia recordem a totes les persones que van morir i els nostres pensaments estan amb totes les famílies en dol.
El nostre compromís és garantir que això no torni a ocórrer.

Pin It on Pinterest

Share This