Després d’un primer mapa sobre els impactes ambientals, un segon sobre els impactes energètics, un tercer sobre els impactes del model alimentari i un quart sobre els impactes de la transició verda i digital, Lafede publica El Mapa dels impactes al Sud Global del tèxtil i la moda de la ciutat de Barcelona en clau de justícia ambiental, fet en col·laboració amb Setem Catalunya i el suport de l’Ajuntament de Barcelona.
Quins impactes socioambientals té la roba que vestim? Coneixem el camí que fa fins arribar a nosaltres i a on va a parar un cop la llancem? Per posar el focus sobre aquestes qüestions publiquem el Mapa dels impactes al Sud Global del tèxtil i la moda de la ciutat de Barcelona en clau de justícia ambiental. Aquest mapa ha estat elaborat de manera col·laborativa amb la participació de diferents entitats, persones expertes i administracions públiques que treballen temàtiques relacionades amb tèxtil, justícia global i consum responsable i que han aportat una mirada diversa i han enriquit la reflexió.
El mapa s’ha presentat dimarts 17 de desembre a la seu de Lafede.cat, i es pot descarregar aquí. També es poden buscar còpies en paper de mida A2 a Lafede.cat en horari d’obertura.
Quin circuit fa la nostra roba?
La moda ràpida ha provocat un gran augment de la quantitat de roba produïda i rebutjada. En el món es venen cada any uns 100.000 milions de peces de roba, dels quals es calcula que el 73% acabarà en un abocador. La cadena de subministrament del sector tèxtil és llarga i complexa, amb molts països implicats en diferents moments de la producció, i amb normes laborals i ambientals poc exigents en molts casos, o no seguides per part de les empreses. L’impacte ambiental de la roba sovint es fa notar en tercers països, ja que la major part de la producció té lloc a fora d’Europa. Sense que ens adonem, la majoria de les peces que comprem han travessat diverses fronteres, navegat, conegut dos o tres continents i recorregut centenars i centenars de quilòmetres.
Des de la producció de les matèries primeres, la manufactura, el transport, la distribució i l’ús i la generació de residus, el cicle de vida de la roba i el calçat deixa una gran empremta ambiental. Després de l’alimentació, l’habitatge i el transport; el consum global de productes tèxtils és el quart sector més demandant de matèries primeres i aigua, i el cinquè emissor de gasos d’efecte d’hivernacle. S’estima que per l’any 2030 les emissions d’efecte hivernacle a la cadena de valor del tèxtil equivaldran a les emissions anuals de 230 milions de cotxes.
Davant d’aquest model perillós, contaminant i perjudicial tant a nivell mediambiental com social hem volgut conèixer quin és el grau de responsabilitat i l’impacte de la ciutat de Barcelona.
Del cotó i la fibra a les fàbriques
Comencem posant el focus a l’extracció de matèries, que és responsable d’una gran part de l’impacte ambiental de la indústria tèxtil. S’utilitza molta aigua, a més de terres per a conrear cotó i altres fibres. Segons les estimacions, la producció tèxtil, a través dels tints, el tractament de teixits amb productes tòxics i l’ús de pesticides per la producció de les matèries primeres, és responsable d’aproximadament el 20% de la contaminació mundial d’aigua potable. Els impactes socials no queden endarrere, s’ha documentat treball forçós de l’ètnia uigur a la província de Xinjiang, Xina que subministra el 22% del cotó mundial.
La fabricació de roba té alts impactes en drets humans i ambientals. Des de la precarietat en les condicions laborals del personal, majoritàriament dones, amb salaris que no cobreixen les despeses mínimes per poder viure, a hores extres en molts casos imposades o necessàries per arribar a final de mes, persecució sindical per evitar la negociació col·lectiva, discriminació de gènere i falta de salut i seguretat laboral. Es pot assegurar que queda molt per fer encara, malauradament.
La moda aèria
Com hem vist les nostres peces de roba viatgen milers de kilòmetres per arribar a les nostres cases. Una investigació recent ha mostrat com empreses com Inditex, l’empresa matriu de marques com Zara, segueix transportant enormes volums d’articles de moda ràpida per
via aèria, causant un dany considerable al clima. El 2023, les seves emissions de CO2 relacionades amb el transport van augmentar un 37%, assolint un màxim històric.
Quin model de consum volem a Barcelona?
Barcelona ha apostat per acollir les principals marques de roba a les botigues més emblemàtiques i promou congressos de moda de primera línia com són el 080 Barcelona Fashion, el Barcelona Textile Expo o el Barcelona Bridal Fashion Week, d’entre d’altres. A l’Estat espanyol, el 70% de les compres del turisme es focalitza al sector de la moda i complements. S’està accelerant el model de consum, la moda ràpida té un cicle de producció de tres a quatre setmanes. Un recent informe sobre la marca Shein de venda online mostra com han canviat el model de consum entre les joves, cada cop més ràpid: la marca pot produir un vestit en una setmana, des del disseny fins a l’embalatge, amb tot els impactes socials i ambientals que això implica.
Al món, s’ha calculat que tres cinquenes parts de tota la roba acaba en abocadors o incineradores en el termini d’un any des de la seva producció, l’equivalent a un camió carregat de roba usada tirada o cremada cada segon. A Catalunya, es calcula que cada persona genera aproximadament 21 kg de residus tèxtils l’any, dels quals només uns 2 kg, és a dir menys de l’11%, es recullen selectivament. La majoria dels tèxtils post-consum es llencen dins dels contenidors de rebuig. Aquestes accions es tradueixen en 147.240,24 tones de residus tèxtils llençats a la fracció resta, segons dades del 2021. Els residus son producte, entre d’altres, de la sobreproducció, la mala qualitat de la roba i dissenys no circulars.
Quines són les alternatives?
Davant d’aquesta problemàtica, les grans marques de roba han abraçat el ‘greenwashing’ per intentar convèncer les persones consumidores que estan minimitzant el seu impacte. Es repeteixen les mateixes constants: les col·leccions amb materials reciclats suposen percentatges ínfims en les seves vendes totals, molts reclams se sustenten en conceptes vagues com el de “més sostenible”, i, sobretot, cap d’aquests eslògans ataca la base del problema, la sobreproducció i el sobreconsum.
Creiem que és important apostar per un model més sostenible on ja des del disseny de la roba es promogui allargar la seva vida útil, on les persones siguem conscients dels impactes que té el nostre sobreconsum al planeta i les persones i on pensem abans de comprar, on repararem, reutilitzem i reciclem el màxim possible. Existeixen moltes iniciatives que estan treballant en aquest sentit oferint espais d’intercanvi, de compra i venda de segona mà o tallers per ensenyar-nos a allargar la vida de la nostra roba. I quan comprem, podem informar-nos i fer-ho seguint criteris ètics. Les consumidores i sobretot les administracions públiques (responsables de la compra d’un alt volum de compra de tèxtil) tenim molt a dir respecte a les condicions en què es produeix la roba que consumim. Fem servir la nostra veu.
[Aquesta activitat s’emmarca dins el conveni de col·laboració entre la Direcció de Justícia Global i Cooperació Internacional de l’Ajuntament de Barcelona i Lafede.cat – Organitzacions per a la Justícia Global. SETEM Catalunya porta la realització tècnica en tant que entitat consultora.]
