[versión en castellano aquí]
Per Albert Sales i Campos, RETS.cat
La signatura del Programa per a la millora de la seguretat de les fàbriques a Bangladesh (Accord on Fire and Building Safety in Bangladesh) és un avenç per als treballadors i les treballadores d’aquest país asiàtic i per als moviments que lluiten contra el poder de les empreses transnacionals malgrat que també constitueixi una acció de pragmatisme empresarial i de cinisme per part d’aquestes firmes.
Ha fet falta un desastre de grans dimensions amb més d’un miler de morts i gairebé 3000 persones ferides per desbloquejar una proposta que portava cinc anys damunt la taula de les firmes internacionals. També ha calgut la mobilització de més d’un quart de milió d’obrers i obreres que porten encadenant vagues i protestes des del 24 d’abril així com la recollida de més d’un milió de signatures electròniques a l’acció llançada per la Campanya Roba Neta internacional. Amb aquest context el pas donat per les empreses signants no es pot emmarcar dins la voluntarietat de la “responsabilitat social empresarial” sinó una reacció necessària davant l’erosió de la reputació corporativa que ha suposat l’esfondrament del “Rana Plaza”.
De la mateixa manera, que la tragèdia ha permès que els treballadors i treballadores i els moviments internacionals contextualitzessin la situació concreta explicant el drama de l’explotació en la indústria global de la moda, la signatura d’aquest acord ens ha de facilitar donar a conèixer l’arrel del problema. Les empreses transnacionals amb cadenes de producció deslocalitzada no són responsables davant cap jurisdicció del que succeeixi a les seves fàbriques proveïdores. Els obrers i les obreres de Bangla Desh no poden demanar responsabilitats a C&A o a El Corte Inglés del que va passar al “Rana Plaza” perquè, senzillament les empreses responsables són les fàbriques locals. L’acord signat corresponsabilitza, per primera vegada, a les empreses transnacionals amb el destí de les seves treballadores i treballadors en matèria de seguretat, i fixa un precedent que es pot estendre a altres països i altres matèries.
No callarem després d’aquest petit avenç. També s’han de corresponsabilitazar d’aspectes més quotidians com el pagament de salaris legals (i dignes), el compliment de la legislació en matèria d’horaris laborals i el respecte de les llibertats sindicals.
La reacció del govern de Bangla Desh, que ha creat un grup de treball per estudiar l’increment del salari mínim legal, també s’emmarca dins els èxits del moviment obrer del país i del suport internacional rebut. La por a que el “made in Bangla Desh” es converteixi en un estigma per als productes que surten d’aquest país ha provocat reaccions. De ben segur, les reformes no seran les que desitjaríem però s’obren espais per a la lluita dels obrers i les obreres bengalís i es dificulta, cada cop més, la repressió salvatge que han viscut els darrers anys.
