El 19 de març es publicaven les xifres oficials d’Inditex durant el 2013. A banda de constatar que l’empresa de l’Amancio Ortega segueix incrementant els seus beneficis, alguns diaris feien esment a les sucoses quantitats que el propi Ortega i els seus executius havien obtingut de l’activitat del grup empresarial en el darrer any.
El president, Pablo Isla, va rebre 6,35 milions d’euros, entre sou fix i variable, i una aportació de 1,625 milions al seu pla de pensions per a que no hagi de patir pel futur. Isla s’haurà d’apretar el cinturó, perquè aquest 2013 ha cobrat un 15% menys que el 2012, al no rebre noves accions del Grup.
El consell d’administració també tanca el 2013 apretant-se el cinturó. Va rebre un total de 7,93 milions d’euros (una xifra inferior als 8,02 de l’any anterior). José Arnau va cobrar 280.000 euros, Carlos Espinosa de los Monteros 270.000 euros y Juan Manuel Urgoiti 243.000. Els 21 alts directius de l’empresa sí que van incrementar la seva remuneració en un 22,7% ingressant 17.3 milions.
Per tancar aquest ball de xifres en comptes bancaris hipertrofiats, s’ha donat a conèixer també el que ingressarà el màxim accionista i fundador de l’empresa. Amancio Ortega cobrarà uns 900 milions d’euros per l’activitat de l’empresa mare de Zara, Bershka, Stradivarius, Oysho, Uterqüe…
Amb el que han cobrat els 21 alts directius d’Inditex, una treballadora de qualsevol de les fàbriques que confeccionen roba per Zara a Bangla Desh tindria cobertes gairebé 600.000 mensualitats del seu salari. Amb els dividends que s’ha embutxacat Amancio Ortega, es poden pagar 30 milions de mensualitats en aquest país asiàtic.
Nombres que il·lustren l’absurditat d’un sistema de producció que fa possible idolatrar a homes “fets a ells mateixos” amb fortunes astronòmiques i s’oblidin dones i homes que treballen durament 70 hores setmanals per salaris de 30 euros al mes.
