Exigim a Decathlon, Amazon, Ikea i Levi’s que firmin l’Acord Internacional per garantir la seguretat en la indústria tèxtil a Bangladesh i Pakistan.
La Campanya Roba Neta ha convocat aquest matí una acció a l’Arc de Triomf de Barcelona en homenatge a les víctimes de l’accident de Rana Plaza (Bangladesh). La commemoració ha tingut lloc també, de forma coordinada, a Madrid, Pamplona, Vitoria-Gasteiz i Granada. Les activistes han col·locat una lona amb els noms de les 1.138 persones que van morir fent la nostra roba a l’esfondrament del Rana Plaza fa 10 anys, perquè no quedin en l’oblit.
Judith Talvy, portaveu de la campanya Roba Neta, ha llegit un manifest per exigir a Levi’s, Decathlon, Amazon i Ikea que firmin l’Acord Internacional de seguretat en la indústria tèxtil, que ja han firmat 200 empreses gràcies a anys de pressió internacional.
Les activistes també s’han dirigit a les administracions: “No descansarem fins a aconseguir que els governs assumeixin la creació d’una llei vinculant de diligència deguda que protegeixi els drets humans i el medi ambient al llarg de tota la cadena de producció”.
La setmana passada es va produir un esfondrament en una fàbrica tèxtil a Karachi (Pakistan) on van morir 4 bombers i 13 van resultar ferits. Aquesta fàbrica produïa per a diverses marques internacionals com Alcampo (Auchan), una altra de les empreses que encara no ha signat l’Acord Internacional de 2021. “Això demostra la urgent necessitat de signar l’Acord Internacional i tenir sistemes de control de seguretat a les fàbriques tèxtils”, ha assegurat Talvy.
Després de la lectura del manifest, hem fet un minut de silenci per les víctimes, després de repartir flors i espelmes a les assistents. L’acció ha anat acompanyada de música en directe i una perfomance.
Rana Plaza es va esfondrar el 24 d’abril de 2013. L’edifici albergava 5 fàbriques tèxtils on milers de persones, especialment dones, confeccionaven roba per a marques nord-americanes i europees. Les treballadores sabien que les condicions de l’edifici no eren segures, havien estat evacuades el dia anterior, però sota amenaces de perdre un mes de salari i sense un sindicat que les representés, es van veure obligades a entrar-hi igualment.
