El fil que ens uneix: el 8 de març
El 8 de març del 1857 centenars de treballadores de la indústria tèxtil prenen els carrers dels barris rics de Nova York per reclamar salaris més justos i condicions laborals més humanes.
Integrants del piquet informatiu durant les vagues a Nova York. ARXIU
Cinquanta anys més tard, sota el lema Pa i Roses, prop de 15.000 obreres de la confecció a Lawrence, Massachusetts, es declaren en vaga i es manifesten per exigir retallades en el seu horari laboral, millors salaris, dret a vot i la fi del treball infantil.
També al març de 1911 va tenir lloc el desastre industrial amb més víctimes mortals en la història de la ciutat de Nova York: l’incendi de la fàbrica de confecció de camises Triangle Waist CO, en què van morir 146 persones (123 dones -la majoria joves immigrants- i 23 homes). Quan es va produir l’incendi, totes les portes de les escales de la fàbrica estaven tancades i no van poder sortir.
Incendi de la fàbrica Triangle Shirtwaist Company. ARXIU
L’incendi de Triangle Shirtwaist i les mobilitzacions socials que es van succeir a finals del segle XIX i principis del XX van marcar i segueixen marcant les celebracions del Dia Internacional de la Dona. Tirar del fil que ens uneix a l’origen de la celebració del 8 de març ens entrellaça amb històries, lluites, tragèdies i èxits viscuts per dones treballadores valentes que van alçar la seva veu contra un sistema de producció que les deshumanitzava.
Les seves lluites i les seves vivències van aconseguir canvis. Es va legislar perquè fets com la tragèdia de Triangle Shirtwaist no tornessin a passar. No només hi va haver millores en matèria de seguretat: també es van dur a terme investigacions per conèixer les condicions de treball de les dones a les fàbriques i es va legislar respecte al treball infantil, jornades de treball i salaris. En definitiva, l’estat va intervenir per millorar les condicions de treball i de vida de les persones i per castigar els abusos empresarials.
Què ha passat des d’aleshores?
8 de març de 2021. Ha passat més d’un segle d’aquestes reivindicacions i tragèdies laborals, però les condicions de treball a la indústria de la confecció global continuen sent deplorables i la realitat de les treballadores del tèxtil d’avui dia no és molt diferent de la que van viure les primeres dones que van alçar la veu exigint el respecte dels seus drets.
El model econòmic actual, basat en la deslocalització de la producció tèxtil a gran escala i la maximització de beneficis, posa en mans de les empreses multinacionals la major part del pastís d’aquest ingent negoci: són elles les que marquen els preus a pagar a proveïdors i subcontractes, les que defineixen els terminis de lliurament i ordres de comandes, les que decideixen on envien la producció, buscant sempre els menors costos laborals … Aquest modus operandi es tradueix en pitjors condicions de seguretat, jornades laborals abusives, sous de pobresa, absència de prestacions socials…
Al seu torn, les marques paguen les treballadores que teixeixen la seva roba d’acord als salaris mínims establerts en els països de producció. Habitualment són tan baixos que tenen com a conseqüència perpetuar situacions de pobresa que obliguen a fer hores extres, haver de fer més d’una feina o buscar els aliments més barats… Les càrregues de treball es multipliquen, especialment en el cas de les dones, que carreguen amb les tasques de cures. Perquè les treballadores puguin desenvolupar vides dignes i tinguin l’oportunitat de portar a la pràctica totes les seves capacitats, reclamem a les marques que paguin salaris dignes, calculats sobre la base de criteris de gènere. Així ho reflecteix l’informe: Es beneficiarien les dones treballadores del salari digne?
La pandèmia de la Covid-19 ha agreujat encara més la precarietat de les dones cosidores (el 80% de la força laboral d’aquesta indústria). El comportament irresponsable de les marques, que amb l’excusa de la Covid-19 han anul·lat comandes en curs, provocat l’acomiadament de milers d’obreres, exercit repressió sindical…, ha posat tot el pes de la crisi a l’esquena de les treballadores. Només a Bangladesh, entre gener i setembre de 2020 es van perdre prop de 357.000 llocs de treball (el 14% de la totalitat del sector) després que les marques cancel·lessin comandes per valor de més de 3.000 milions de dòlars.
Tragèdies evitables
La negligència, la cobdícia, la impunitat, la manca de regulació i la falta de respecte absoluta cap als drets humans han convertit moltes fàbriques tèxtils en trampes mortals. Des de l’ensorrament del Rana Plaza (la tragèdia industrial més gran de la història, en què van morir 1.134 persones), les tragèdies en fàbriques tèxtils no han deixat de succeir-se.
La més propera, al febrer d’aquest any, ha estat la mort en un taller de Tànger de 28 persones treballadores, 19 d’elles dones. Un taller situat als soterranis d’un edifici residencial, que no tenia les mínimes mesures de seguretat, es va inundar per les fortes pluges que es van produir a la ciutat. Les treballadores van morir ofegades i electrocutades.
Des de la Campanya Roba Neta fa anys que denunciem la precarietat al sector tèxtil a Tànger (SETEM Catalunya, juntament amb l’associació marroquina Attawassoul, vam publicar el novembre del 2020 un informe amb dades alarmants sobre les pèssimes condicions de les treballadores de la confecció al Marroc). Estem seguint de prop el cas, i esperem comptar amb proves concloents sobre les marques que produïen al taller en el moment de la tragèdia.
Inseguretat i assetjament sexual a la feina
A les insegures i insalubres condicions laborals que pateixen les persones que fabriquen la nostra roba i calçat, hem de sumar els riscos i amenaces en què es veuen sotmeses les treballadores pel fet de ser dones. Les treballadores de la indústria tèxtil són les que pateixen majors taxes d’assetjament sexual i violència de gènere a la feina, segons un estudi del Business & Human Rights Resource Center.
A principis de gener d’aquest any, en Natchi Apparels, fàbrica índia que proveeix a H & M, va tenir lloc la violació i l’assassinat d’una de les treballadores, de tot just vint anys, a mans del supervisor de la planta. Es tractava d’una dona de casta Dalit, o “intocable”, la casta més pobra i discriminada de la societat índia.
Prou de violència contra les dones!
Tragèdies com la succeïda a Tànger fa un mes, o la que va posar fi a la vida de la treballadora de Natchi Apparels, són la punta de l’iceberg d’un sistema de producció opressiu que deshumanitza les dones treballadores.
Aquests successos evidencien la manca d’humanitat i impunitat amb la qual es fabrica la roba que s’exposa a les prestatgeries de les botigues de roba de les nostres ciutats, i posen de manifest la urgent necessitat d’acords vinculants que responsabilitzin les marques i impedeixin que operin de manera irresponsable en molts racons del planeta.
Exigim responsabilitats a les empreses
La indústria de la confecció actual és un model d’explotació sistemàtica de la dona i de precarització de la seva situació.
Tots els actors que participem en aquesta indústria, cadascú en el nostre paper, hem d’actuar per no ser còmplices d’aquesta crua realitat. Com a persones consumidores, a més de poder qüestionar els nostres hàbits de compra i l’impacte que tenen en les persones i el medi ambient, tenim un poder col·lectiu immens que hem d’utilitzar per exigir a les marques canvis radicals en el seu model de negoci si volen seguir comptant amb els nostres diners.
Hem d’exigir al poder polític que exerceixi la seva funció pública i legisli per frenar els efectes negatius de la globalització. Per garantir que les empreses es prenguin seriosament la seva responsabilitat i actuïn amb deguda diligència cal establir regulacions vinculants i sancions, així com garantir l’apoderament de les treballadores a través dels sindicats.
En aquesta línia, SETEM i la Campanya Roba Neta, al costat de nombroses organitzacions civils i centenars de milers de persones, hem participat en la consulta pública posada en marxa per la Comissió Europea per exigir unes lleis rigoroses que obliguin les empreses transnacionals a respectar els Drets Humans i el medi ambient. Serà aquest 8 de març de 2021 quan es presentarà a votació al Parlament Europeu l’informe amb recomanacions destinades a la Comissió sobre diligència deguda de les empreses i responsabilitat corporativa. Seguirem de prop els avenços al respecte i anirem informant puntualment.
També aquest mes de març tenim una nova oportunitat per pressionar i exigir a les marques que paguin el que deuen a les seves treballadores: durant la setmana d’acció global #PayYourWorkers (#PagaAlesTevesTreballadores) del 15 al 21 de març intensificarem la pressió a grans marques del sector com Nike, H & M, Primark … Et convidem a participar des de les teves xarxes socials i implicar-te en la lluita pels drets de les treballadores del tèxtil.
La reivindicació i la lluita pels drets de les dones, i en concret per les treballadores de la indústria de la confecció, mantenen tota la seva força i intensitat aquest 8 de març de 2021, tot i que les circumstàncies actuals no ens permeten portar-les als carrers.
Des de la Campanya Roba Neta seguirem cada dia acompanyant les lluites d’aquestes dones i sent altaveu de la seva realitat per aconseguir, juntes, transformar-la.
Comptem amb el teu suport!
*Text redactat conjuntament amb la Campanya Ropa Limpia de SETEM en motiu del Dia de la Dona Treballadora.
Disseny cartell: SETEM i Luis Arellano de SETEM Navarra
