Informe: Les treballadores de la confecció del Pakistan denuncien manca de sortides d’emergència una dècada després del tràgic incendi d’Ali Enterprises

01/juliol/2022 | Notícies

Una nova investigació de la Campanya Roba Neta i WISERD, de la Universitat de Cardiff, mostra la necessitat imminent d’ampliar l’Acord Internacional al Pakistan, un acord de seguretat vinculant legalment per protegir les treballadores.

Han passat 10 anys del terrible incendi d’Ali Enterprises, en què van morir més de 250 treballadores de la confecció al Pakistan. Però els drets laborals de la indústria tèxtil i de la confecció gairebé no han progressat. Encara no hi ha un acord de seguretat que responsabilitzi les fàbriques i les marques internacionals de l’aplicació de protocols i procediments bàsics de seguretat, cosa que deixa les treballadores en gairebé les mateixes condicions que van conduir a l’incendi. Així ho demostren les dades recollides pel nostre rastrejador d’incidències, que ha registrat més d’una dotzena d’incidents en què s’han produït morts i lesions, a les fàbriques de roba del Pakistan els últims 18 mesos.

Es calcula que al Pakistan hi ha 2,2 milions de persones que produeixen peces de vestir, 1,8 milions que fabriquen tèxtils i 200.000 que treballen a la indústria del calçat i el cuir, subministrant a grans marques mundials com Levi’s, H&M o Ikea. Per saber quins canvis són necessaris implementar per protegir les persones treballadores, la Campanya Roba Neta va realitzar una àmplia enquesta a prop de 600 persones que va abastar temes com l’assetjament laboral, la salut i la seguretat a la feina i el benestar.

Els resultats assenyalen que el problema més urgent són les deficiències en algunes de les disposicions més bàsiques per a la seguretat de les treballadores en la producció de peces de vestir al Pakistan, fins i tot les exigides per la llei. El 85% va declarar que no tenia accés a escales de sortida adequades en cas d’incendi. Una de cada cinc va declarar que al lloc de treball no es feien simulacres d’incendi i que desconeixien les vies i sortides d’emergència. A més, l’informe va constatar que al Pakistan no es feien inspeccions a les fàbriques i, per tant, encara que informés de l’existència d’alarmes contra incendis i d’alguns mecanismes de seguretat, no es feien inspeccions periòdiques per garantir que aquests sistemes i equips funcionaven de forma segura.

Resulta preocupant que a les fàbriques on les dones representen la majoria dels treballadors, només tres quartes parts de les treballadores van afirmar tenir accés a vies d’evacuació lliures d’obstacles i només 7 de cada 10 treballadores van considerar que hi havia un nombre suficient de sortides d’incendis per permetre’n l’evacuació.

Així es demostra la necessitat urgent d’ampliar l’Acord Internacional al Pakistan. L’Acord garantiria la realització d’inspeccions periòdiques a les fàbriques, establiria unes normes mínimes de seguretat per a aquestes i oferiria un mecanisme de reclamació pel qual es podria demanar comptes sobre l’aplicació dels procediments de seguretat a les fàbriques. La participació dels sindicats locals i altres organitzacions locals de defensa dels drets de les persones treballadores en el disseny, la governança i l’aplicació d’aquestes iniciatives serà de vital importància.

Aquestes condicions no poden continuar sent ignorades pels que presideixen la cadena de subministrament mundial. Segons Ineke Zeldenrust, coordinadora de l’Oficina Internacional de la Campanya Roba Neta “la responsabilitat de garantir que persones treballadores de les fàbriques del Pakistan estiguin segures quan treballaran recau en les marques que subministren i es beneficien d’aquestes fàbriques. Les marques tenen el poder de liderar el camí i fer canvis amb el potencial de millorar la vida de milions de persones, donant-los allò que tots hauríem de tenir per dret: un lloc de treball segur i saludable i el dret a formar part del procés per a aconseguir-ho.”

Sobre això, Nasir Mansur, Secretari General de la Federació Nacional de Sindicats del Pakistan, ha afirmat que treballadors, treballadores i sindicats locals fa anys que exigeixen un acord de seguretat vinculant. L’aplicació de l’Acord Internacional al Pakistan no només garantiria la seguretat de les persones treballadores, sinó que també asseguraria un espai per negociar directament amb les marques i les treballadores de les fàbriques. El Pakistan necessita desesperadament un acord de seguretat vinculant, no només per arreglar els problemes de seguretat dins de les fàbriques, sinó també per proporcionar seguretat a les persones resolent les baixes taxes de registre.”

Per part seva, Khalid Mahmood, director de la Fundació d’Educació Laboral, afirma que “encara que les lleis de salut i seguretat a les províncies de Sindh i Punjab s’han reforçat en els últims anys, sense l’aplicació adequada d’aquestes lleis i l’absència d’inspeccions laborals eficaces, no es pot garantir la seguretat dels i les treballadores.”

Finalment, Zehra Khan, secretària general de la Federació de Treballadores a Domicili del Pakistan, ha afirmat: És clar que la seguretat de les persones treballadores és una qüestió de gènere, ja que les dones surten sempre pitjor parades que els seus companys a la indústria de la confecció. L’aplicació de l’Acord tindria enormes beneficis per a la seguretat de les dones al lloc de treball i ens donaria un mecanisme perquè les nostres queixes siguin degudament escoltades i respostes.”

Feu clic a l’enllaç per llegir l’informe.

També et pot interessar

A quin preu?

A quin preu?

per Eva Kreisler (coordinadora de la Campaña Ropa Limpia a Espanya). Font: El País La fàbrica del Pakistan que es...

Pin It on Pinterest

Share This