Una anàlisi sobre la legislació de deguda diligència en drets humans existent i futura en relació amb l’ Acord sobre incendis i seguretat d’edificis a Bangladesh, publicat per tres organitzacions internacionals, mostra que les marques de roba s’exposaran a riscos considerables de responsabilitat si no negocien i signen un acord de seguiment per a aquest innovador programa de seguretat que expirarà a final del mes.
Sense un nou acord signat per les marques de roba i els detallistes, l’Acord de Bangladesh deixarà d’existir. Aquest innovador acord va començar originalment el 2013, després del col·lapse de l’edifici Rana Plaza, que va matar a més de 1.100 persones treballadores, va ferir a moltes més, i va revolucionar les inspeccions de seguretat a les fàbriques de Bangladesh gràcies a la seva naturalesa vinculant, informes transparents i un sòlid mecanisme de queixes. L’Acord de Bangladesh ha aconseguit salvar vides en reduir dràsticament l’ensorrament fatal d’edificis i els incendis de fàbriques en els últims vuit anys.
Ja el gener de 2020, les marques i els sindicats que regeixen l’Acord de Bangladesh van acordar negociar un acord de seguiment vinculant amb l’opció d’expandir el programa a altres països, per a assegurar que l’important treball de seguretat continuaria sent vinculant després de l’expiració del contracte actual. A causa de la pandèmia de la COVID-19, les negociacions van començar tard i es van prolongar més enllà de la data límit inicial del 31 de maig de 2021.
Malgrat les seves declaracions de preocupar-se per la seguretat dels treballadors, marques com a H&M, Aldi Nord, Otto, Auchan i Carrefour no han signat un acord. El fet de no fer-lo contravé les seves obligacions de diligència deguda en matèria de drets humans, tant en virtut de la llei francesa del deure de vigilància empresarial o Loi de Vigilance, com de la pròxima llei alemanya sobre obligacions de diligència deguda empresarial en les cadenes de subministrament o Lieferkettengesetz.
Això explica per què KiK, una marca alemanya que es va enfrontar a una demanda de compensació civil per l’incendi de la fàbrica Ali Enterprises el 2012 al Pakistan, és una de les defensores destacades de la continuació de l’Acord a Bangladesh, així com de la seva expansió a altres països. Si bé aquell cas finalment va ser desestimat, Miriam Saage-Maaß, del European Center for Constitutional and Human Rights, no té dubtes:
“Les empreses que abandonen l’Acord corren el risc de procediments legals tant en virtut de la legislació francesa com de l’alemanya. Segons aquestes noves lleis, una empresa serà responsable si les persones treballadors de la seva cadena de subministrament resulten perjudicats en l’incendi d’una fàbrica o en el col·lapse d’un edifici i la marca no ha complert amb les seves obligacions de diligència deguda”.
Segons les dades de l’Acord, malgrat la remediació de desenes de milers de riscos identificats en matèria de seguretat, centenars de fàbriques a Bangladesh encara no disposen d’elements bàsics com alarmes contra incendis i extintors verificats.
“Comprovant, per exemple, els avanços en la implementació dels Plans d’Acció Correctiva en les 63 fàbriques de Bangladesh que produeixen per a la marca francesa Carrefour, es revela que 42 d’aquestes fàbriques encara no tenen un sistema d’alarma contra incendis completament instal·lat i verificat i 43 manquen d’un sistema complet d’extintors. Si l’Acord expira, aquestes fàbriques representen un risc important per a la seguretat de les persones que hi treballen i un risc de responsabilitat per a Carrefour”, va dir Carolijn Terwindt de la Campanya Roba Neta.
Per si sol, el mecanisme del Ready-made-garment Sustainability Council (RSC per les seves sigles en anglès) a Bangladesh no és adequat per a complir amb les obligacions de diligència deguda en matèria de drets humans de les empreses. El RSC es va establir per a fer-se càrrec de les operacions d’inspecció de l’Acord sobre el terreny a Bangladesh, però no pot exigir que les marques rendeixin comptes.
“Tret que existeixi un compromís legalment vinculant per part de les marques de continuar donant suport al treball de l’Acord, inclòs el requisit que les fàbriques operin de manera segura i es faci que sigui financerament viable per a elles, les vides dels treballadors i treballadores de la confecció a Bangladesh estaran en perill. Segons les lleis de diligència deguda en matèria de drets humans, si les marques es neguen a renovar l’Acord, també l’ignoraran sota el seu propi risc”, va dir Ben Hensler del Worker Rights Consortium.
L’estudi ha estat realitzat per la Clean Clothes Campaign, Workers Rights Consortium i el European Center for Constitutional and Human Rights.
Per a accedir a la versió completa (en anglès) punxa aquí.
