Per Albert Sales, portaveu de la Campanya Roba Neta a Catalunya [Versión en castellano aquí]
Inici de rebaixes a l’Estat espanyol. Les grans cadenes de moda i confecció esperen vendre molts dels articles que han quedat a les estanteries durant la temporada d’hivern. El que no es vengui en període de rebaixes s’enviarà als comerços especialitzats en desfer-se dels excedents i en facilitar que fins i tot les persones que no es poden permetre les marques de prestigi vagin uniformades. Segmentació temporal del mercat. El mateix producte es paga a diferents preus en funció de la novetat. El luxe es redueix a ser el primer o la primera en vestir una peça de roba determinada. Res de nou, la moda és així, no?
El que tampoc es ven als outlets pot tenir diferents destins en funció de les polítiques de l’empresa: es pot enviar a mercats “menys exigents”, es pot donar a organitzacions caritatives o es pot incinerar. Sigui quina sigui la quantitat de roba que no arribi a ser comercialitzada en el seu mercat primari (a la temporada per la que ha estat fabricada), els beneficis de les grans firmes no entenen de crisi. Inditex
, la primera empresa del sector a nivell internacional, va batre el seu record al 2012 amb més de 2.300 milions d’euros de beneficis nets. Amancio Ortega, el seu fundador, va rebre uns dividends de 830 milions d’euros. A Inditex, no li afecta la crisi, tanca 61 botigues a l’Estat espanyol suposadament per “apostar per locals més grans”. El cert és que el mercat patri no li resulta interessant al grup d’Ortega. Davant la caiguda de la capacitat de compra de les persones consumidores espanyoles, millor plegar veles i obrir 79 noves botigues a Europa, 54 a Amèrica i 107 a l’Àsia.
La firma catalana Mango tampoc s’ha de preocupar gaire per la crisi i per la decrèpita situació de l’economia espanyola. L’any 2012 va incrementar els beneficis en un 79% respecte l’exercici anterior, arribant als 113 milions d’euros nets. Xavalla al costat de les xifres de l’imperi Zara, però la marca té un volum de negoci i uns resultats que la situen a l’elit global. No en va, Isac Andic posseix la 4 fortuna d’Espanya.
Aquests negocis no creixen i es mantenen a base de fer regals. Les rebaixes i els outlets són eines que permeten expandir el seu domini en el mercat i convertir la moda en un oligopoli. Poden reduir els preus fins a límits ridículs i seguir comptant cada venda com nous beneficis aprofitant economies d’escala, aparells logístics precisos i gaudint d’importants subvencions. Sí, els productes que comprem a preus de ganga als centres comercials són subvencionats per la Salma, que treballa 11 hores diàries durant 6 dies a la setmana per 190 euros al mes a Tànger (Marroc). Subvencionats per la Chandra, que fa 12 hores diàries durant 6 dies a la setmana a una fàbrica de Dhaka (Bangla Desh), per uns 34 euros al mes. O per la Jorani, que amb els seus 50 euros al mes ja fa mesos que no envia diners a la família.
Les cadenes de subministrament de les grans marques espremen a les treballadores i els treballadors fins a extrems difícils de comprendre des de les societats de compradors i compradores (ja siguin europees, xineses, brasileres o tailandeses). Les vides d’aquestes treballadores, que seran expulsades del mercat laboral no més tard dels 35 anys, són una repetitiva successió de jornades extenuants. No es pot estalviar, no es poden fer plans, només compta la supervivència i aconseguir un magre salari per tirar endavant la família.
Malgrat tot, per les nits i els diumenges, hi ha una infinitat de grups d’obrers i obreres que s’organitzen per lluitar pels seus drets. Que treuen forces per sortir al carrer, per crear caixes de resistència, fer vagues, enfrontar-se a la polícia i als matons de la patronal, i per buscar solidaritat internacional. Si elles i ells tenen esperança, et sents en condicions de seguir trobant excuses i dient que tu no pots canviar res?
————————-
Més sobre els salaris al sector de la confecció: http://robaneta.wordpress.com/salaris-dignes/
Comença les rebaixes amb informació (un recurs més escàs del que sembla): Guia per vestir sense treball esclau
