Treballadores de la indústria tèxtil del Marroc viatgen a Espanya per a reivindicar millores laborals a les fàbriques de Tànger.

28/març/2024 | Notícies

Aquest mes de març hem rebut la visita de dues dones representants de les treballadores de la indústria tèxtil del Marroc. Lamyae Azouz, secretària general de Attawassoul, una associació que reivindica condicions laborals dignes per a les dones treballadores de Tànger ha vingut acompanyada de Nadia, treballadora d’una empresa del sector tèxtil a Tànger que va ser acomiadada en 2022 en un acomiadament massiu que va deixar a centenars de famílies sense cobertura social ni laboral. La Nadia era representant del comitè d’empresa per a defensar els seus drets, la qual cosa li ha tancat les portes en futurs contractes i s’ha vist reclamada a treballar de manera irregular.

Durant la seva visita, han viatjat a les ciutats de Pamplona i Barcelona per a donar testimoniatge directe i compartir la seva experiència en la lluita pels drets de les dones treballadores de la indústria tèxtil al país veí. Així, Lamyae i Nadia han mantingut reunions amb agents socials de totes dues ciutats per a crear consciència sobre els desafiaments i realitats a les quals s’enfronten les treballadores tèxtils marroquines, promovent un diàleg constructiu i buscant el suport d’organitzacions, institucions i de la ciutadania per a fomentar un canvi positiu en la indústria tèxtil.

Amb aquesta iniciativa, que ha comptat amb el suport de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID) i el Parlament de Navarra es pretén conscienciar sobre les condicions laborals i els desafiaments als quals s’enfronten les persones productores dins de la indústria tèxtil marroquina, especialment les dones, i visibilitzar les lluites sindicals i de drets laborals a Tànger.

A Barcelona, Lamyae va participar com a testimoni i defensora en una reunió en la Federació d’ONG (Lafede.cat) del grup català d’Empresa i Drets Humans, format per diverses entitats que estan impulsant la creació d’un Centre d’Empresa i Drets Humans a Catalunya.

La participació en la sessió de treball de la Comissió de Convivència i Solidaritat del Parlament de Navarra va tenir un objectiu d’incidència política, per a conscienciar sobre la necessitat de generar canvis estructurals cap a models més ètics i sostenibles de producció, que es converteixin en lleis d’obligat compliment per part de les empreses.

Durant la sessió de treball de la Comissió de Convivència i Solidaritat del Parlament de Navarra

Això manté relació amb la Directiva Europea sobre Diligència Deguda de les Empreses en Matèria de Sostenibilitat, aprovada recentment pel Consell de la UE i que pretén ser una eina legislativa enfront dels abusos sistèmics contra els drets humans i el medi ambient en les cadenes de valor mundials. Malgrat que la directiva suposarà un important pas endavant en la protecció dels drets humans i el medi ambient enfront dels perjudicis causats per les empreses, el text acordat, que encara ha de ser aprovat pel Parlament Europeu, va sofrir un important retrocés sobre la formulació original i només s’aplicarà a menys del 0.05% de les empreses i activitats empresarials de la UE que solen comportar riscos per al medi ambient i els drets humans. Una vegada aprovada, aquesta directiva haurà de ser adoptada pels estats membres.

Els problemes de la indústria tèxtil al Marroc
Durant una entrevista mantinguda amb Lamyae Azouz, de l’associació Attawasoul ens va revelar els problemes crítics que enfronten les treballadores tèxtils al Marroc. Des de salaris injustos fins a condicions de treball deshumanitzades, les dones en la indústria tèxtil lluiten diàriament contra una sèrie de desafiaments que sovint queden en l’ombra.

Lamyae va denunciar que al Marroc es produeixen diversos problemes relacionats amb els drets de les dones treballadores en el sector tèxtil. Un dels més importants és la vulneració de drets sobre la dona treballadora i dels drets com a dona. “Per exemple, si una dona està casada l’empresa no vol pagar la seva seguretat social ja que aquesta és més cara i prefereixen a una dona soltera”, va explicar.

A pesar que cada vegada hi ha més presència d’homes dins del sector tèxtil a Tànger, aquesta és una indústria fortament feminitzada i la presència d’homes es troba principalment en les altes esferes del poder o en càrrecs de responsabilitat. La discriminació de gènere és latent en l’hora d’accedir a formacions o promocions salarials i hi ha moltes empreses que obliguen a fer un test d’embaràs a les candidates abans de contractar-les. L’associació treballa contra aquestes formes de discriminació i exclusió contra les dones treballadores i documenta diferents casos d’assetjament i violència física i sexuals en tallers tèxtils perquè puguin ser denunciades.

Lamyae, en la seva visita a Barcelona

Lamyae va assenyalar també que un altre dels problemes de la indústria tèxtil al Marroc són les condicions laborals. “Hi ha tallers en garatges, amb molta gent, on fa calor i no tenen dret a sortir. Solament poden anar al bany una o dues vegades al dia. Han de menjar ràpid i a vegades menjar on treballen perquè no hi ha lloc per a menjar o descansar tranquil·les. Tampoc hi ha cap seguretat dins d’aquestes fàbriques petites o en garatges o soterranis on fa molta calor per la maquinària i per la falta de ventilació”.

Visitant l’exposició a Pamplona.

Cal recordar que el 8 de febrer de 2021 les pluges torrencials produïdes durant la matinada, van inundar els carrers en un barri de Tànger i va inundar el baix d’un habitatge residencial, on es trobava un taller tèxtil clandestí, la qual cosa va provocar la mort de 28 persones, 19 dones i 9 homes, alguns d’ells menors d’edat.

A més, Lamyae va destacar que un altre dels problemes de la indústria tèxtil al seu país és l’abús sexual. En una indústria on el 80% de les treballadores són dones i els homes ocupen els càrrecs de poder, si són víctimes d’abús sexual “no poden parlar perquè és un tema tabú, per a elles i per a les seves famílies. Saben que no tenen dret a parlar sobre això. Si no volen el treball hi ha un munt esperant a fora.”

Lamyae en la seu de Setem Catalunya

I és que segons es desprèn de l’informe publicat per Campanya Roba Neta i l’associació Attawasoul “Perfils i condicions laborals en el sector tèxtil de Tànger, el Marroc”, en la majoria d’ocasions aquestes dones són responsables de gran part dels diners que entra a les seves cases, la qual cosa els fa callar i suportar les condicions en què treballen, i fa que no comparteixin les humiliacions que sofreixen, les amenaces constants, ni l’assetjament sexual en el qual estan exposades pel simple fet de ser dones.

Des de finals dels anys 80, la ciutat de Tànger al Marroc s’ha convertit en un important centre de costura i confecció per a Espanya i gran part d’Europa. Es fabrica roba per a tot tipus d’empreses, incloses les grans signatures amb presència internacional. Es calcula que hi ha més de 180.000 persones treballadores en les més de 300 fàbriques i tallers de la principal zona industrial de Tànger, de les quals més del 60% cobren menys del salari mínim estipulat en el Codi Laboral i no gaudeixen de cobertura sanitària. A més, tan sols el 56% d’aquestes persones treballadores estan afiliades a la Seguretat Social i entre elles un 36% no està declarat per la patronal, o no coneix la seva situació.

Attawassoul
L’Associació Attawassoul és una de les organitzacions amb més recorregut en la defensa dels drets laborals en el sector de la confecció a Tànger. Fundada en 2001 arran d’una trobada internacional de la Campanya Roba Neta, han estat protagonistes en diferents lluites obreres a Tànger, per a reivindicar unes condicions laborals dignes. La seva tasca continua malgrat la repressió sindical exercida contra les treballadores durant els últims anys i continuen lluitant conjuntament per la millora de les seves condicions laborals apostant per la capacitació i per la denúncia de la vulneració de drets que les treballadores sofreixen de manera continuada.

Des de Attawassoul “fem costat a les dones treballadores sobre els seus drets laborals, però també els ajudem a lluitar pels seus drets com a dones. Treballem amb elles a les seves cases per a secundar-les amb temes personals. En l’associació els fem classes d’alfabetització. També de llengua espanyola, perquè quan vinguin els caps de visita poder entendre’ls”, va indicar Lamyae.

També et pot interessar

Pin It on Pinterest

Share This