Arran de totes dues tragèdies i de la indignació generalitzada que va provocar conèixer les inhumanes condicions laborals de les persones que treballen en les cadenes de producció de les grans empreses tèxtils, un grup de marques de roba i detallistes van signar un acord vinculant amb els sindicats globals, el “Acord sobre la seguretat d’edificis i contra els incendis a Bangladesh”. L’Acord de Bangladesh és una iniciativa transparent i creïble que des de 2013 ha fet més segures les fàbriques per a més de dos milions de treballadores en aquest país asiàtic.No obstant això, va haver-hi marques que es van negar rotundament a adherir-se a aquest programa de seguretat i van ignorar les crides dels sindicats per treballar junts. Per contra, van crear una iniciativa poc transparent i controlada per les pròpies empreses, en un intent de protegir-se de les crítiques. Entre aquestes empreses es troben Walmart i Disney, els productes de les quals es trobaven en diverses línies de producció a Tazreen en el moment de l’incendi, però també altres grans marques i detallistes nord-americans amb una important producció a Bangladesh, com Gap, VF Corporation (The North Face, Timberland) i Target.
La iniciativa d’aquestes empreses, que va ser batejada com “l’Aliança per a la Seguretat dels Treballadors de Bangladesh”, va tancar després de cinc anys. Van mantenir una versió reduïda de les seves activitats, anomenada Nirapon. No hi ha proves que Nirapon sigui molt més que una façana a la qual les seves marques membres poden assenyalar si algú els qüestiona sobre la seguretat de les seves fàbriques a Bangladesh i sobre les raons per les quals han rebutjat unir-se a l’Acord de Bangladesh. Des de finals de 2019, Nirapon no té operacions a Bangladesh i ara existeix dins de l’oficina de l’auditor social corporatiu Elevate als Estats Units.
En emprar aquesta signatura d’auditoria social les marques es blinden de qualsevol responsabilitat o rendició de comptes, fent recaure la responsabilitat de resoldre qualsevol risc de seguretat únicament en els propietaris de les fàbriques. En la seva pàgina web, Elevate manifesta: «La gestió del risc recau en l’empresari, i només ell pot controlar de manera eficaç aquest risc, no el client. Això significa que si una fàbrica no és segura, només podem proporcionar al propietari i als directius la formació i indicacions per a aconseguir un lloc de treball segur, no podem controlar el risc per ells». Es tracta d’un plantejament radicalment diferent al de l’Acord de Bangladesh, que sempre ha fet recaure en les marques l’obligació de garantir que les seves fàbriques proveïdores disposin dels mitjans financers per a dur a terme les renovacions i reparacions de seguretat prescrites.
Detallistes com Walmart, que havíen desenvolupat opaques auditories socials ha tingut conseqüències fatals en el passat – va quedar tristament palès el 24 de novembre de 2012 en Tazreen Fashions –, haurien de ser conscients del fracàs del seu model.
Afortunadament, des de Setembre de 2021 l’“Acord de Bangladesh” ha iniciat un nou mandat en forma d’Acord Internacional per a la Salut i la Seguretat en la Indústria Tèxtil i de la Confecció per a prolongar el seu treball durant dos anys més a Bangladesh i ampliar la seva cobertura per a abastar més qüestions de salut i seguretat i iniciar nous programes en altres països. Aquest és el moment que Walmart y d’altres empreses que no han signat l’Acord canviïn d’opinió, deixin d’amagar-se darrere d’una façana de retòrica corporativa i comencin a formar part de la iniciativa que realment està fent més segures les fàbriques de les cadenes de subministrament de roba, salvant centenars de vides.
Fa nou anys, un devastador incendi en una fàbrica de Bangladesh va causar la mort d’almenys 113 persones i va deixar ferides a moltes més. Gairebé una dècada després, grans marques i detallistes la roba de les quals es confeccionava en aquesta fàbrica, com Walmart, Disney i Dickies, continuen posant en perill la vida de les seves treballadores. Volem retre homenatge un any més a les persones que van morir en aquest terrible i evitable incendi. A més, reclamem a les marques de roba i als detallistes que prenguin urgentment mesures contundents per a prevenir futurs incendis i altres accidents en matèria de seguretat. Només així evitarem que cap altra família hagi de sofrir pèrdues tan devastadores.
Quan es va incendiar Tazreen Fashions a Dhaka, el 24 de novembre de 2012, moltes de les persones que treballaven en aquesta fàbrica de roba manifestament insegura no van trobar una altra via per fugir que precipitar-se al buit des dels pisos superiors. L’incendi de Tazreen es va produir després d’una dècada de tragèdies similars en fàbriques tèxtils de Bangladesh que, en conjunt, havien causat la mort d’almenys 500 persones. Cinc mesos més tard, aquesta tragèdia va ser eclipsada per l’ensorrament de l’edifici Grana Plaza, en el qual van morir més de 1.100 treballadores de la confecció.
Arran de totes dues tragèdies i de la indignació generalitzada que va provocar conèixer les inhumanes condicions laborals de les persones que treballen en les cadenes de producció de les grans empreses tèxtils, un grup de marques de roba i detallistes van signar un acord vinculant amb els sindicats globals, el “Acord sobre la seguretat d’edificis i contra els incendis a Bangladesh”. L’Acord de Bangladesh és una iniciativa transparent i creïble que des de 2013 ha fet més segures les fàbriques per a més de dos milions de treballadores en aquest país asiàtic.No obstant això, va haver-hi marques que es van negar rotundament a adherir-se a aquest programa de seguretat i van ignorar les crides dels sindicats per treballar junts. Per contra, van crear una iniciativa poc transparent i controlada per les pròpies empreses, en un intent de protegir-se de les crítiques. Entre aquestes empreses es troben Walmart i Disney, els productes de les quals es trobaven en diverses línies de producció a Tazreen en el moment de l’incendi, però també altres grans marques i detallistes nord-americans amb una important producció a Bangladesh, com Gap, VF Corporation (The North Face, Timberland) i Target.
La iniciativa d’aquestes empreses, que va ser batejada com “l’Aliança per a la Seguretat dels Treballadors de Bangladesh”, va tancar després de cinc anys. Van mantenir una versió reduïda de les seves activitats, anomenada Nirapon. No hi ha proves que Nirapon sigui molt més que una façana a la qual les seves marques membres poden assenyalar si algú els qüestiona sobre la seguretat de les seves fàbriques a Bangladesh i sobre les raons per les quals han rebutjat unir-se a l’Acord de Bangladesh. Des de finals de 2019, Nirapon no té operacions a Bangladesh i ara existeix dins de l’oficina de l’auditor social corporatiu Elevate als Estats Units.
En emprar aquesta signatura d’auditoria social les marques es blinden de qualsevol responsabilitat o rendició de comptes, fent recaure la responsabilitat de resoldre qualsevol risc de seguretat únicament en els propietaris de les fàbriques. En la seva pàgina web, Elevate manifesta: «La gestió del risc recau en l’empresari, i només ell pot controlar de manera eficaç aquest risc, no el client. Això significa que si una fàbrica no és segura, només podem proporcionar al propietari i als directius la formació i indicacions per a aconseguir un lloc de treball segur, no podem controlar el risc per ells». Es tracta d’un plantejament radicalment diferent al de l’Acord de Bangladesh, que sempre ha fet recaure en les marques l’obligació de garantir que les seves fàbriques proveïdores disposin dels mitjans financers per a dur a terme les renovacions i reparacions de seguretat prescrites.
Detallistes com Walmart, que havíen desenvolupat opaques auditories socials ha tingut conseqüències fatals en el passat – va quedar tristament palès el 24 de novembre de 2012 en Tazreen Fashions –, haurien de ser conscients del fracàs del seu model.
Afortunadament, des de Setembre de 2021 l’“Acord de Bangladesh” ha iniciat un nou mandat en forma d’Acord Internacional per a la Salut i la Seguretat en la Indústria Tèxtil i de la Confecció per a prolongar el seu treball durant dos anys més a Bangladesh i ampliar la seva cobertura per a abastar més qüestions de salut i seguretat i iniciar nous programes en altres països. Aquest és el moment que Walmart y d’altres empreses que no han signat l’Acord canviïn d’opinió, deixin d’amagar-se darrere d’una façana de retòrica corporativa i comencin a formar part de la iniciativa que realment està fent més segures les fàbriques de les cadenes de subministrament de roba, salvant centenars de vides.
