Per Lydia Sangüesa // Campanya Roba Neta i Col.lectiu Rets
Tot i els esforços i les campanyes del moviment de solidaritat pels drets laborals dels últims anys, al sector tèxtil ens continuem trobant amb un context d’explotació, resultat del mercat global construït per garantir l’augment constant de beneficis dels més poderosos.
Els salaris en els països productors no arriben al salari mínim vital. El dret de lliure associació de les treballadores i la negociació col·lectiva ha de ser lluitada i guanyada reiteradament i la majoria de batalles s’acaben perdent. S’enfronten a una tendència de relocalització de la producció desenfrenada, seguida per una precarització i flexibilitat laboral que les enfonsa en la misèria. Els governs, seguint el dogma neoliberal del creixement mitjançant l’exportació, la desregularització econòmica i la competitivitat internacional, no promoguen ni fan complir als empresaris els drets laborals de les treballadores.
Aquesta situació no és exclusiva de les treballadores tèxtils. És per això, que recolzar les seves lluites no és un altra cosa que posar en pràctica un concepte tan antic com la solidaritat internacionalista. És a a dir, la lliure cooperació entre persones que són conscients de que totes patim la mateixa explotació i de que només col·lectivament tenim força per enfrontar-nos-hi.
La solidaritat internacional comença reconeixent a les treballadores explotades com a companyes, amb qui compartim els interessos i els objectius, i no com a meres víctimes. Partint de que no seran les campanyes internacionals i els grups d’activistes d’Europa qui porten els drets laborals als països del Sud, sinó les xarxes de suport mutu que esdevinguin motor de l’agitació social i una oportunitat de trobada entre la població, col·lectius i lluites.
És a partir d’aquestes xarxes, que s’han donat les major victòries al sector de la confecció. Fent palès, que és des de la nostra posició de individus, estudiants o treballadores des d’on podem canviar el sistema. Sent plenament conscients del nostre poder front als governs i les transnacionals.
Amirul Haque Amir, president de la National Garment Worker Federation de Bangladesh, insisteix en que la solidaritat no sòls és enviar diners i suport del Nord a Sud. Com diu, les protestes de les treballadores tèxtils a Dhaka donen suport a les organitzacions de treballadores europees que lluiten contra la precarietat i la desocupació a occident. Este és el vertader sentit de la solidaritat. Les transnacionals ens exploten de manera global – a la confecció, el transport, supermercats o serveis públics. La capacitat de negociació de la classe treballadora ha quedat deteriorada a nivell global, quan donem suport als conflictes concrets de les treballadores del tèxtil, estem creant llaços entre activistes i lluitadores d’ ambdues parts de la cadena de producció.
La història no és una camí lineal cap al progrès, si no, un enfrontament entre dos pols – la classe treballadora i la classe dominant. La victòria d’uns suposa la pèrdua dels altres, no hi ha punt mig per a pactes i reformes. La idea de que com a classe treballadora podrem arribar a millores dins del capitalisme, és una il·lusió que promet fonamentalment canvis sense necessitat d’alterar la balança del poder. Encara pitjor, profereix els mateix sistema econòmic que ha generat tots aquells problemes com a solució dels mateixos.
En un sistema turmentat per l’explotació i la destrucció ambiental, les reformes superficials no són suficient. La lògica final del capitalisme d’acumulació i creixement infinit està sempre present. El problema no és creure o no en un capitalisme més just, el problema és que això no existeix.
El moviment de solidaritat entre col·lectius de treballadores i campanyes internacionals, són part vital per a la transformació social. Les campanyes solidàries poden promoure l’organització entre col.lectius, l’autogestió, informar i sensibilitzar a persones arreu del món a formar part d’aquesta lluita. Cada victòria d’estes obreres, és font d’inspiració per a totes aquelles que treballem cada dia contra l’explotació capitalista, i ens acosta una mica més al nostre objectiu final.
