Les dones pateixen violència laboral sistèmica, però hi ha sectors on la desigualtat és estructuralment més freqüent, perquè hi ha moltes dones en posicions amb nivells salarials baixos i sense autoritat en la presa de decisions.
En el sector de la confecció, la majoria de persones treballadores són dones, majoritàriament joves i migrants. Els càrrecs superiors, però, els ocupen homes. Els sous són insuficients, la pressió per produir és molt alta i moltes vegades les treballadores no tenen dret a l’associació. En cas que hi hagi organitzacions, els homes lideren la majoria de sindicats que existeixen i molt poques dones hi estan afiliades.
Des de la Campanya Roba Neta de SETEM Catalunya, traduïm i fem difusió de l’informe de la Clean Clothes Campaign, on s’exploren les connexions entre l’explotació econòmica i la violència contra les dones treballadores. L’estudi es basa en una investigació a les fàbriques de Bangladesh del Centre de Solidaritat de les Treballadores de Bangladesh (BCWS) i FEMNET. Conclouen que el 75 % de les més de 600 persones entrevistades (642 en total: 484 treballadores i 158 treballadors) van afirmar haver experimentat violència de gènere a les fàbriques i, entre elles, un 75 % són víctimes d’assetjament sexual de manera habitual.
Quines conseqüències té el nostre model de consum?
Una de les causes principals de violència a les fàbriques tèxtils és la pressió que exerceix l’anomenada fast fashion, el nostre model de consum insaciable i frenètic. El 64 % de les treballadores entrevistades denuncien fortes pressions per produir, i un terç han rebut amenaces i violència dels seus superiors.
El sistema de cadenes de subministrament suposa uns nivells salarials molt baixos, perquè les marques exigeixen preus mínims i terminis d’entrega molt curts. La precarietat econòmica dificulta que les afectades es puguin defensar en situacions violentes.
Sovint centrem els debats sobre la violència de gènere en les violències verbals o físiques, però l’explotació econòmica és una de les formes de violència més freqüent i més estructurada contra les treballadores de la indústria tèxtil. Les dones cobren menys per feines del mateix valor i és més habitual que treballin en excés.
Sovint, la precarietat les obliga a fer feines no remunerades al marge del contracte, o fins i tot situacions d’explotació sexual, explotació infantil o tràfic de persones. A més, s’ha de tenir en compte que socialment són també les encarregades de les tasques domèstiques i de cura, càrrega doble no remunerada.
Cal establir polítiques que condemnin la violència i l’assetjament de manera clara, que protegeixin les víctimes i fomentin que les treballadores denunciïn els fets. A les marques els exigim transparència, salaris dignes, i protocols eficaços contra l’assetjament a les fàbriques. A les institucions, reclamem una legislació de diligència deguda en drets humans i amb perspectiva de gènere.
