La indústria tèxtil té complexes cadenes de producció i responsabilitat en les quals intervenen una gran varietat d’ actors a tots els nivells. Durant molts anys, l’escassa transparència i la manca d’informació sobre les cadenes de subministrament europees han suposat un obstacle per a la millora dels drets humans i de les condicions laborals. Per exemple, després de l’ensorrament del Rana Plaza l’abril del 2013, poder identificar les empreses que s’abastien d’una de les cinc fàbriques de l’edifici va ser crucial per establir responsabilitats i indemnitzar les víctimes. En canvi, ni la Unió Europea ni els Estats membres van ser capaços d’aconseguir aquesta informació. L’única manera d’identificar les empreses europees va anar buscant etiquetes entre les runes.
Segons els Principis Rectors sobre les empreses i els drets humans de l’ONU les empreses i els governs han de comunicar els progressos realitzats pel que fa al compliment del deure de protegir i la seva responsabilitat de respectar elsDDHH i remeiar les vulneracions comeses. Concretament, tant les empreses com els governs han de “conèixer i demostrar” que estan complint amb la seva responsabilitat, i és gràcies a aquest procés d’avaluació i difusió que són conscients de la necessitat de prevenir i abordar els impactes negatius sobre els DDHH. Hi ha la clara necessitat de desenvolupar les normes indicatives dels Principis Rectors per explicar millor en què consisteix que les empreses i els governs actuïn amb transparència.
