La Campanya Roba Neta presenta l’Informe ‘Passeu per caixa. Les grans superfícies i les condicions laborals a la indústria de la confecció’

01/juny/2010

Prop de 40 persones es desprenen de les seves targetes clients de supermercats en una ‘flash mob’ celebrada aquest matí a les Rambles de Barcelona

Barcelona, 01/06/10- La Campanya Roba Neta, que coordina l’ONGD SETEM a l’Estat Espanyol, ha presentat avui l’informe ‘Passeu per caixa. Les grans superfícies i les condicions laborals a la indústria de la confecció’ amb una ‘flash mob’ davant del Carrefour Express de les Rambles. Prop de 40 persones s’han desprès de les seves targetes de clients de diversos supermercats, com a protesta per l’explotació laboral que s’amaga darrera de la roba que es ven en aquests establiments.

Les consumidores i els consumidors han fet entrega de les seves targetes a estàtues humanes que mostraven els testimonis de les persones que fabriquen la roba per a les grans superfícies, recollits a l’Informe ‘Passeu per caixa’. Alguns del missatges que s’han pogut llegir són: “Fem hores extra cada dia. No queden registrades enlloc. Al full de salari només hi posen una o dues cada setmana” (treballadora d’una fàbrica proveïdora de roba de Tesco a Tirupur, Índia); i “Ens fan treballar de les 9 del matí a la 1 de la matinada. Això pot durar 30 dies seguits” (treballadora d’una fàbrica proveïdora de roba de Carrefour a Tirupur, Índia).

L’Informe presenta els resultats de la investigació que es va dur a terme durant el 2008 a 30 fàbriques proveïdores de Lidl, Aldi, Tesco, Wal-Mart i Carrefour ubicades a Tailàndia, Sri Lanka, Bangladesh i l’Índia. Durant l’acció de presentació, l’Albert Sales, coordinador de la Campanya Roba Neta a Catalunya i responsable de l’Informe, ha explicat que les condicions de les treballadores i els treballadors d’aquestes fàbriques “incomplien la majoria dels convenis fonamentals de la Organització Internacional del Treball i que en l’arrel d’aquest problema està la pressió que exerceixen les grans cadenes de distribució sobre els seus proveïdors, exigint preus i terminis d’entrega impossibles sense realitzar un control efectiu de les condicions de producció”.

Sales creu també que les polítiques comercials d’aquests gegants empresarials tenen també un fort impacte a les nostres ciutats. Segons les dades recollides per l’informe, les tres empreses líders en la comercialització d’alimentació (Carrefour, Mercadona i Eroski) concentren un 40% de la quota de mercat, i dues d’aquestes empreses són també distribuïdores de productes tèxtils. L’obertura d’una gran superfície suposa una mitjana de 276 pèrdues de llocs de treball i el tancament de petits comerços en un radi de dotze quilòmetres.

Darrera de la fabricació de molts dels productes que es venen als supermercats, “les condicions laborals són inacceptables i es violen sistemàticament els estàndards que les mateixes empreses transnacionals estableixen en els seus compromisos i iniciatives d’ètica empresarial”, alerta l’Albert Sales.

Els salaris

Els sous dels països empobrits, en termes absoluts, són molt inferiors als del Nord. Tot i que el cost de la vida també és inferior, la remuneració que reben els treballadors i les treballadores està lluny de poder cobrir les necessitats bàsiques i garantir un nivell de vida acceptable. Segons les conclusions de l’Informe, a la majoria de països productors de roba, el salari mínim legal o el salari mitjà en el sector se situa a prop del 50% del que s’estima que hauria de ser un salari suficient per viure.

La majoria dels 31 centres de treball investigats (proveïdors de Tesco, Wal-Mart, Carrefour, Aldi i Lidl) complien amb el salari mínim legal. Però en cap de les fàbriques el salari permetia cobrir les necessitats bàsiques. Les fàbriques de Bangladesh pagaven un salari base d’entre 17 i 24 euros mensuals. Comptant les hores extra, les treballadores cobraven entre 21 i 34 euros.

La jornada habitual real començava a les 8 am i acabava entre les 7 i les 10 pm set dies a la setmana. A cap de les fàbriques analitzades es feia una jornada real de menys de 60 hores. Les hores extra no queden registrades per superar les auditories i per no haver de pagar-les totes a les treballadores.

A l’Índia els salaris oscil·laven entre els 45 i els 53 euros mensuals (l’alimentació bàsica de 4 persones durant un mes costa uns 45 euros). A Sri Lanka els salaris anaven dels 33 euros al mes de les aprenentes als 60 euros al mes (el mínim vital per una família de 4 persones és de 78 euros mensuals).

Pel que fa als drets sindicals, els quatre països analitzats reconeixen les llibertats sindicals però només una de les 31 fàbriques analitzades tenia representació sindical. A Bangladesh l’estat d’excepció manté suspesa l’activitat sindical des de fa anys.

L’Informe inclou un darrer capítol amb una compilació de propostes i reclamacions a les grans superfícies, que sintetitzen les demandes expressades per organitzacions de treballadores i treballadors del tot el món. El coordinador de la Campanya Roba Neta, l’Albert Sales, recorda a les empreses transnacionals que “la seva retòrica referent a responsabilitat social empresarial les obliga a donar resposta a les situacions de pobresa i d’explotació que viuen les persones que confeccionen els seus productes”.

La Campanya Roba Neta (CRN) és una coalició internacional d’ONG, organitzacions de persones consumidores, sindicats i altres entitats que treballen per la defensa dels drets laborals al sector tèxtil mundial. Va néixer als països Baixos el 1989, està activa a 14 països europeus i coopera amb grups de treballadores i treballadors del sector tèxtil organitzats arreu del món. A l’Estat Espanyol està coordinada per l’ONGD SETEM.

>> Informe complet en català (PDF 2,01 MB):

http://www.setem.cat/pdf/passeu_per_caixacat.pdf

>> Fotografies de la flash mob en alta resolució (àlbum web de Picasa):

http://picasaweb.google.es/setemcatalunya/FlashMobDePresentacioDeLInformePasseuPerCaixa#

Noticies

Les marques de moda en el punt de mira per les ordres de detenció massives dictades a Bangladesh després de les mobilitzacions del 2023 contra els salaris de misèria

Les marques de moda en el punt de mira per les ordres de detenció massives dictades a Bangladesh després de les mobilitzacions del 2023 contra els salaris de misèria

H&M, Inditex, Primark i altres grans marques de moda s'enfronten a crítiques per la seva falta d'acció per protegir els drets bàsics de les...

Després d’anys de pressió, Levi’s es compromet a protegir les seves treballadores al Pakistan

Després d’anys de pressió, Levi’s es compromet a protegir les seves treballadores al Pakistan

El gegant del denim Levi's Strauss ha signat un acord vinculant per garantir que les persones treballadores que fabriquen els seus jeans al Pakistan finalment puguin anar a treballar sense témer per les seves vides. La xarxa de la Campanya Roba Neta celebra la decisió de la marca d'unir-se a aquest mecanisme vinculant i independent per protegir les treballadores al Pakistan, i agraeix als nombrosos sindicats i activistes que han treballat amb nosaltres per fer això possible. També instem Levi's a prendre aviat la mateixa decisió per a les treballadores a Bangladesh.

Pin It on Pinterest