Dorm poc i quan és al llit no para de donar voltes. Prega a Alà perquè doni un futur millor a la seva filla. Millor que el seu, és clar.
Des que es va separar resa pensant que potser trobarà un altre home que l’estimi prou per casar-s’hi, tot i tenir 3 fills. No és senzill per a una dona divorciada, treballar, portar la casa i pujar les criatures. Sort de la nena, la gran. És un recolzament i una gran ajuda. Però quan la veu amb els seu vel blau carregant aigua del pou, rentant la roba dels seus germans, tota suada, sent una gran pena. Voldria per ella alguna cosa més. Uns estudis, potser advocada. Defensaria els drets de les treballadores de la seva fàbrica, i de totes les dones del país. Calen més dones al poder, dones amb empenta… Però aleshores és quan en la foscor, les imagina totes: advocades, mestres, metgesses, carregant aigua del pou o rentant la roba dels seus germans, totes suades.
El treball a la fàbrica és dur i està molt mal pagat. Però no hi ha res més. Necessita els diners per tirar-los a tots endavant, però el seu sou no és suficient. Fa uns dies que dóna més voltes al llit que de costum. Haurà d’endur-se la nena amb ella. Potser demà. Avui es tapa amb la flassada i prega amb totes les seves forces: una oportunitat per a ella Alà, t’ho prego.
Autora: Meritxell Nebot
Conte inclòs a Moda: Indústria i drets laborals. Guia per a un consum crític de roba.
